Després de ser reconvertible en lloc de producció nuclear al tombant dels anys 1980, després en Disneyland el 1983, més tard en jardí botànic, en centre d’aqüicultura, en poliesportiu, en centre escolar o en zona immobiliària de gran luxe, Paulilles canvia de pell aquest dissabte 28 juny. Aqueixes terres segregades de Banyuls i passades a Portvendres han viscut grans hores industrials amb la instal·lació d’una fàbrica de dinamita, utilitzada per cavar el canal de Panamà i les mines de Batera. Avui, lluny del temps en què el president Léon Gambetta posava la primera pedra de la fàbrica, el 1870, tot un patrimoni memorial i econòmic torna a ser actualitzat pel Consell General dels Pirineus-Orientals que es fa càrrec de les 17 hectàrees del perímetre industrial. Si a partir del seu tancament el 1991 la fàbrica s’havia fet un lloc de natura i de passeig, apreciat pels okupes i els ravers, 15 mesos de redisposició la transformen ara en “lloc destacat” que inclou un gran mercat, la xemeneia i la guaita d’època, un edifici d’exposició o inclús un taller de reparació de barques de vela llatina. Polilles, que va arribar a tenir 300 obrers i va produir també adobs i tubs de cautxú continua sent un exemple d’economia productiva convertida en una versió turística.
