El ministre de Transports, Frédéric Cuvillier, present el 14 de març a Montpeller, ha adreçat senyals negatius en relació a la Línia d’Alta Velocitat Perpinyà-Montpeller. El ministre ha destacat en l’estatut internacional de la línia, situada més amunt o en el prolongament del Corredor ferroviari mediterrani espanyol, i ha ressaltat que “els seus reptes superen àmpliament aquest tram”. Però la futura infraestructura, que es beneficia d’un lobby territorial amb l’assentiment de Xarxa Ferroviària de França, no és una prioritat per a l’Estat. Concretament, Cuvillier, qüestionat pels Journaux du Midi, ha confessat amb una circumvolució verbal que es tracta d’un “debat de fons que concerneix la nació”, fundat en la qüestió de “saber quin ha de ser la part de la gran velocitat, la seva utilitat, la seva funcionalitat”.
“No sacrificar la qualitat del transport”
Trenta-dos anys després de la inauguració de la primera línia d’Alta Velocitat francesa, que enllaça París i Lió a partir de setembre de 1981, la línia Catalunya-Llenguadoc, desfasada amb els temps nous, es trobaria ajornada, ja que entretemps s’ha imposat la sostenibilitat. El ministre, ostensiblement forçat a dominar el seu llenguatge tot fent “passar la píndola”, ha defensat així la necessitat de “no sacrificar la qualitat del transport diari”. Posteriorment ha eludit el tema, esmentant una “comissió mobilitat”, en realitat “Comissió 21”, encarregada pels seus serveis de “peritar i jerarquitzar els projectes, i inscriure’ls en el temps”.
El ministre descarta la solució minimalista de Christian Bourquin
En relació amb la solució minimalista d’una velocitat de 220 km/h i no de 350 km/h suggerida el novembre de 2012 pel president regional, Christian Bourquin, el ministre Cuvillier ha apartat qualsevol suport, ja que “conservar l’alta velocitat té sentit”, abans de reconèixer que la qüestió d’una línia mixta, destinada al transport de viatgers i a les mercaderies, no és “definitivament tancada”. Respecte al cost de 6.000 milions d’euros, fins 7.000, representat per una línia normalitzada, la solució d’una línia més lenta resulta oficialment eliminada, en un context de 245.000 milions constituïts per l’addició dels projectes emesos en altres territoris francesos, en un període que duria a l’horitzó 2040.
