Per primera vegada, un responsable econòmic nord-català obre el debat sobre la competència predial entre les zones residencial i les terres agrícoles. En concret, l’orientació turística territori, impulsada el 1963 pel govern de Gaulle, ha metamorfosat sòls i paisatges, com ara al Rosselló, o vinyes, camps i hortes han rebut construccions, en una tendència insistent, estesa a les altres comarques. El 26 de marçs, Jean-Pierre Baills, el president de la cooperativa La Melba, de Bulaternera, va destacar en aquest sentit “si trobéssim 200 hectàrees, les cultivaríem”, a la revista econòmica La Lettre M. La seva potent empresa productora de préssecs, albercocs i taronges malteses, necessita actualment estendre les seves superfícies per honorar el seu creixement, però la terra escasseja i s’encareix. Baills considera que la “no-renovació generacional”, el “defecte d’instal·lació” i “l’especulació predial” sobre les terres conreables generen aquest impediment. A nivell general, l’arboricultura del Rosselló ha perdut 700 hectàrees des de 2008, sobretot a través de la competència predial, procedent d’un atractiu solar, d’ara endavant adversari de l’economia pagesa.
Protegir la terra enfront de l’immobiliari
El 2012, l’exbatlle dels Angles, que no s’ha tornat a presentar aquest 2014, marcava la intenció de frenar la construcció immobiliària al seu municipi. Aquest electe sense etiqueta va rebutjar que la seva localitat, orientada per defecte cap als esports d’hivern, els ofereixi tot el seu potencial. Confrontat a un projecte immobiliari suplementari, va impulsar una política de preempció de terrenys, per crear reserves destinades algun dia a noves activitats econòmiques. Aquesta mesura, que desentona en un departament nord-català on les urbanitzacions s’han inscrit al registre dels diner fàcil per als municipis, anticipa el reescalfament climàtic, que pot amenaçar els models econòmics exclusivament fundats en els lleures estacionals, especialment a muntanya. En un altre mode, amb l’estil dels seus inicis, la revista La Clau es va acostar el debat el 2007, usant la fórmula xoc “Vi o formigó?“, per tal de sondar els habitants de la comarca del Vallespir en relació a les grans opcions de futur.
