El retrocés de l’economia agrícola nord-catalana és subratllat per xifres comunicades dijous 18 setembre a Perpinyà. En concret, Les 8.228 hectàrees dedicades el 1988 a la producció de fruita i llegums només són 1.000 el 2014, segons el setmanari L’Agri, referència del món agrícola. El seu periodista Jean-Paul Pelras, col·laborador del diari L’Indépendant, s’interroga sobre el paper de l’Estat envers un País Català,“descuidat”, amb una “misèria que sorgeix” al món rural. La vinya, forta de 50.000 hectàrees el 1993, ha reduït el seu espai a 24.000 hectàrees però “res significatiu no ha estat emprès per jugular aquest desastre” segons l’autor de l’editorial de la setmana, també escriptor i antic president del Sindicat dels hortolans de les comarques de Perpinyà, als anys 1990. Evoca el salari “ben sovint inferior a l’SMI” cobrat pels vinyater, i un sector arborícola víctima de la malaltia de la sharka i de les “successives vendes amb pèrdues”.
“El polític ha de regular el predial”
El redactor denuncia els “cotius” que reemplacen les antigues parcel·les cultivades, eludint la creixent competència predial exercida per la urbanització del Rosselló, quan les zones residencials substitueixen la vinya i els horts. Evoca amb realisme les “competicions deslleials exercitades per Espanya i els països del Maghreb sobre les nostres produccions”, sense abordar la competitivitat francesa com a ingredient del malestar. Jean-Paul Pelras, prescriptor d’opinió, recomana un “pla de reconquesta ambiciós” que es fonamentaria en la irrigació de la vinya promoguda al seu temps per Christian Bourquin, la “mobilització dels bancs i de les col·lectivitats per al transport de projectes” i més generalment una “intervenció política” per a la regulació del predial.
