La reducció del dèficit públic de l’Estat, desitjada el 24 d’agost pel govern, deixa preveure noves conseqüències a la Catalunya del Nord. El Primer Ministre, François Fillon, va anunciar la voluntat de retallar 1,1 mil milions d’euros aquest 2001 i 11 mil milions d’euros el 2012 per portar el dèficit general a un 4,6% del P.I.B. el 2012, després a un 3% el 2013 i un 2% el 2014. Una de les mesures llançades per això és un nou augment del preu del tabac, d’un 6% en els pròxims dies, i d’un 6% suplementari l’any vinent. Amb aquesta estratègia, a la Catalunya del Nord, on es comptabilitzaven 250 estancs el 2003, per 172 aquest 2011, es perfilen nous tancaments comercials.
Enfront d’una mitjana de 3,60 euros per un paquet de cigarretes a La Jonquera, Figueres, Puigcerdà o Portbou, els estanquers de Perpinyà, Ceret o Portvendres, passaran aviat per sobre del sostre de 6 euros. Els Marlboro, Camel o Winston es vendran entre 5,90 euros i 6,25 euros. Aquesta situació, denunciada per la Confederació dels estanquers francesos, és també temuda en una altra zona, sobretot prop de Luxemburg. Però és a Catalunya on el problema es posa amb la major agudesa, en virtut d’un diferencial de preu que reforça des de fa diversos anys un mercat paral·lel, avaluat a 20% a França, però força més a la Catalunya del Nord. Aquesta evidència és tal que la fórmula “Fumar puede matar”, enganxada als paquets consumits, hi és més freqüent que el seu equivalent francès, “Fumer tue”.
Al Final d’un període estival marcat per la recuperació de crisi provocada per les fruites|fruits espanyoles, el sector de la venda de tabac il·lustra una mateixa problemàtica geogràfica. Per a l’hora, els esparadraps financers proveïts per l’Estat retarden la resolució d’un malestar, que posaria, per al tabac, les bases cap a una fiscalitat específica. Fruites|Fruits i llegums, tabac, carburant, i produïts d’ara endavant de volta|torn gènere, posen en Roussillon, a la regió del Vallespir i en la planura transfronterera de Cerdagne, la necessitat d’una excepció, o de la confessió|consentiment que certs àmbits|dominis d’activitat i professions ja no tenen lloc de ser. Aquesta diligència de comprovació s’imposa en virtut del posicionament geogràfic del territori, que ha aprofitat el seu aïllament d’Espanya, per renda de situació, amb la mateixa intensitat del que sofreix avui d’aquesta característica.
