La Clau
Girona ha exportat més el 2010, facturant 3.300 milions d’euros

El 2010, l’economia sud-catalana ha fet front a la precarietat finan cera espanyola sorgida de la crisi, atorgant més que mai un paper rellevant a les seues exportacions. Segons es desprèn d’un plec de dades comunicat al començament d’aquesta setmana per la Generalitat de Catalunya, després d’un any 2009 catastròfic en relació amb el mercat exterior, 2010 ha vist la tornada massiva de les exportacions catalanes. Aquestes són majoritàriament realitzades a Europa, ja que la Unió Europea representa ella sola els dos terços d’aqueixes exportacions, amb una alça del 12,3% l’any passat. A les comarques de Girona, la UE totalitza el 85% de les vendes a l’estranger, en un any ja qualificat d’històric, il·lustrat per un volum de negocis que hauria de superar els 3.300 milions d’euros. Girona, que té com a principals clients França, Alemanya i Itàlia, deu en part els seus bons resultats al seu sector càrnic, que representa un quart del volum exportat. En efecte, com ho recordava el 2009 Pierre Batoche, llavors Director General de la Cambra Regional de Comerç i d’Indústria del Llenguadoc-Rosselló, parlant d’Europa «És un mercat proper, més fàcil, culturalment més adaptat».

Tanmateix, per aconseguir un augment de 18% el 2010, Catalunya ha habut i sabut diversificar els seus compradors. La crisi ha incitat doncs a orientar-se cap a mercats fins ara confidencials, però menys fortament afectats. Encara que el volum de base sigui bastant modest, el 2010, les vendes a la Xina han augmentat d’un 28,6%, mentre que les exportacions cap a l’Índia, el Brasil i Sud-àfrica, s’han enfilat cap a volums de 53,4%, 56,2% i 60,6%. Aqueixos països qualificats d’emergents només representen per ara una força complemèntaria per a la Catalunya del Sud, on la crisi continua present a l’actualitat. No obstant això, la demografia i l’economia d’aqueixos territoris configura mercats per conquerir i recuperar el creixement. En aquest sentit, el reforç dels vincles econòmics teixit el 2010, en un escenari d’internacionalització creixent de l’economia sud-catalana, sembla ser un senyal positiu per al futur.

Comparteix

Icona de pantalla completa