El projece de central solar termodinàmica dissenyat per al municipi de Llo, a Cerdanya, va ser aprovada el 2010 pel ministeri de la Indústria, sota la presidència de Nicolas Sarkozy. Aquesta planta de 60 a 70 milions d’euros ha de ser construïda pel grup Construccions industrials del Mediterrani (CNIM) en 23 hectàrees de terrenys municipals. Rep les amonestacions argumentades de la Federació per als Espais Naturals i el Medi Ambient (FRENE 66). Aquesta estructura reconeguda denuncia un «projecte experimental inútil», ja que cap rendibilitat no és «assegurada» per la central. Cerdanya servei de terreny d’experimentació, per a una comercialització del procediment a l’Àfrica del Nord, a l’Àfrica subsahariana i a l’Orient Mitjà, sense valor afegit per a Catalunya del Nord. La interrogació és espinosa, ja que la més gran central solar termodinàmica del món es prepara per a Ouarzazate. Aquesta planta que alimentarà 1 milió de llars podria arribar a Mauritània i ser reproduïda a l’Orient Mitjà. El Marroc sembla no manifestar cap necessitat imperiosa de França en aqueix àmbit, tenint en compte que Noor 1 és implementat pel grup saudita ACWA Power International.
«Competència franco-francesa»
Per donar precisions en aqueix àmbit complex i poc accessible al gran públic , els ecologistes produeixen una «nota d’expert». Aquest document tècnic exposa de quina manera les centrals termodinàmiques, dites de concentració, resulten més cares que les centrals fotovoltaiques ja que utilitzen un reactor de sals foses, bescanviadors i turbines. Ara bé, la planta semblant Alba Nova 1 ja funciona al municipi cors de Ghisonaccia, amb 130 000 m2 i 12 megawatts de potència. A Llo, la superfície prevista ateny el doble, per a una producció inferior, de 8 megawatts. FRENE 66 se sorprèn d’una «competència franco-francesa» i adverteix: la tecnologia descrita és «marginal» en les seves aplicacions reals, ja que la seva capacitat d’emmagatzematge d’energia, avaluada a les 3 hores no és no competitiva.
La Cerdanya no seria específica
Els ecologistes subratllen les raons de ser de la central de Llo : «no hi ha cap obligació a escollir aquesta zona més aviat que una altre del Migdia de França, llevat l’oportunitat de terrenys «gratuïts». La situació geogràfica, caracteritzada per un accés tradicionalment difícil a l’hivern, sembla ser un altre handicap per a una explotació eficaç, real i perenne. A nivell mediambiental, FRENE 66 recorda el que considera ser el «fiasco paisatgista, científic i econòmic de la central solar Thémis de Targasona», una «ruïna industrial, tancada durant 20 anys». Pel que fa a la central de Llo, la instal·lació de 50 hectàrees de captadors solars seria un «traumatisme irreparable a l’harmonia fins ara mantinguda entre terres cultivades i naturals». FRENE 66 detalla també els seus temors sobre la fauna, les abelles salvatges, la pol·linització i les zones humides. No obstant, els seus arguments primers rauen en la mateixa essència del projecte.
