El secret de putxinel·li ferroviari en relació amb la pròrroga de la construcció de la Línia d’Alta velocitat Perpinyà-Montpeller, que serà oficial pels volts del 26 de juny, és objecte d’una indiscreció ministerial revelada el 18 de juny per la revista econòmica L’Usine Nouvelle. El tros que enllaçaria el Rosselló amb el Llenguadoc no forma part de les prioritats governamentals, en confirmació del senyal enviat el 14 de març pel ministre de Transports, Hubert Cuvillier, que qüestionava la xarxa estatal en el seu conjunt i exigia de “saber quina ha de ser la part de l’alta gran velocitat, la seva utilitat, la seva funcionalitat“. La “Comissió Mobilitat 21”, que s’encarrega de classificar els projectes de línies noves segons el criteri de la prioritat, ajorna així el projecte a 2030 fins més tard, malgrat l’estatura europea determinant d’un tram que supera el marc senzill del Llenguadoc-Rosselló. Per contra, la línia Tolosa de Llenguadoc-Bordeus veurà el dia ràpidament, així com tres realitzacions amb destí a París, entre 70 projectes de originalment validats per l’Esquema estatal de les infraestructures de transport. Però els projectes Lió-Torí i Marsella-Niça s’han postposat cap a uns venciments ulteriors.
Perpignan torna a Catalunya i a les Espanyes
En la realitat mecànica, la negligència ferroviària envers l’extrem Sud del territori francès situa Perpinyà en un marc exclusivament ibèric, ja que l’entrada en servei de la Línia d’Alta Velocitat cap a Barcelona justifica una “pressa” tècnica i administrativa conjunta de París i de Madrid, com ho destacava la ministra de Foment espanyola, Ana Pastor, el 17 de juny a Barcelona. La pròrroga del Perpinyà-Montpeller, que pressentien el 19 d’abril l’alcaldessa de Montpellier, Hélène Mandroux, i el president de la mancomunitat Perpinyà Mediterrània, Jean-Paul Alduy, era anunciada ja el 25 de maig pel grup de la UMP al Consell general dels Pirineus Orientals. Aquest contratemps confia el Rosselló a la important connectivitat a la xarxa espanyola, la segona del món després de la de Xina, manifestada per les 4:20 que separaran properament Perpinyà i Madrid. Atès que la xarxa espanyola té ramificacions més enllà de Catalunya, cap a Saragossa, Madrid i Sevilla, fins i tot amb un Madrid-Alacant inaugurat el 17 de juny, part dels destins de la Catalunya del Nord haurien de recuperar estranyament el sud, a través d’un cop de bumerang històric.
