Idioma
La Clau
Europa considera l’AVE espanyol massa car, massa lent i massa polític
Idioma

La xarxa d’alta velocitat espanyola, la més llarga del món després de la de la Xina, és apuntada pel tribunal de comptes europeus. En un informe comunicat dimarts 26 de juny, aquesta instància subratlla un cost de realització massa elevat i un servei «ineficaç», ja que a determinades línies els falten passatgers. De mitjana, els AVE a Espanya acullen 5 milions de passatgers per quilòmetre, contra 19,2 milions per als TGV a França. Segons aquest document, Espanya ha rebut 47% dels fons europeus destinats a les Línies d’Alta Velocitat (LAV), més que França, Alemanya i Polònia reunides. Aquest mannà que s’eleva a 11,2 mil milions d’euros, distribuït de 2000 a 2017, s’ha destinat, entre altres, a la construcció de la línia La Jonquera-Barcelone. La xarxa espanyola, deficitària en 2017, va representar una inversió europea de 1.159 euros per habitant en aquest període, contra 603 euros per a cada francès.

Trens massa lents i poc plens

A nivell de velocitat, els resultats arriben a ser estrafolaris, com en l’eix Madrid-Galice, on els AVE sostren a 110 km/h, o sigui el 29% dels 350 km/h esperats. Es registren 54% en la línia Barcelona-Madrid i 36% entre Perpinyà i Figueres, línia on la velocitat fluixa és deguda al repartiment de les vies amb trens de mercaderies. L’informe europeu de la LAV espanyola posa de manifest els costos addicionals en relació amb els pressupostos de construcció inicials, avaluats a 38,5% per a la línia La Jonquera-Barcelona-Madrid, o sigui 12.100 milions d’euros. Aquest document tracta també les preferències ideològiques, que condueixen a privar l’eix Barcelona-València d’alta velocitat: «La decisió de construir línies d’alta velocitat se sol basar en consideracions polítiques». Segons aquest mateix criteri, a l’estat francès, els usuaris estarien en condicions d’interrogar-se sobre l’absència de LAV entre Perpinyà i Montpeller.

Comparteix

Icona de pantalla completa