Els danys de la crisi sobre les Caixes d’estalvi sud-catalanes poden propiciar fusions múltiples, volgudes pels dos governs socialistes, el català i l’espanyol. D’aquesta manera, des de finals de juny s’evoca la possible fusió de les Caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, i possiblement de les Caixes de Tarragona i Girona. Regides per la llei dita «LORCA», les caixes d’estalvi tenen la mateixa activitat que els bancs amb la diferència que gaudeixen d’un estatut mutualista i tenen obligació d’invertir tots llurs beneficis en obres cíviques o socials, a través de fundacions. Llur implantació molt local les converteix doncs, com Caixa de Girona, en actor local major, tant per als clients com per a l’empresa mateixa, però també entitats fràgils, amb de cops una gestió de senyor local. La fusió marcaria doncs una globalització bancària, certament portadora d’esperances econòmiques però generant un canvi en la relació amb el territori. Més enllà, uns rumors circulen sobre la possible modificació de la llei «LORCA» que permetria a terminis que bancs agafin el control de les caixes, que podrien ser fusionades entre diferents comunitats autònomes. A la Catalunya del Sud, les caixes podrien ser dirigides des d’altres territoris espanyols, amb una clara pèrdua d’autonomia.
