L’empresa perpinyanenca EAS Industries es troba amb dificultats, segons una alarma de la CGT comunicada divendres 16 de maig. El sindicat, informat per la direcció, ha assenyalat un imminent cessament de pagament tramès al tribunal de comerç de Perpinyà. El tercer empresari privat de la Catalunya del Nord, especialista de la reparació i el manteniment aeronàutic amb cinquanta companyies, va assolir una facturació de 17.5 milions d’euros el 2011 i el 2012. Una proporció important, aproximadament 15,7 milions, va ser generada per l’exterior, principalment el continent africà i particularment Air Maroc. No obstant això, EAS Desenvolupament, que gaudeix d’una activitat constant i emplea 269 assalariats, es va haver de beneficiar d’una subvenció d’Estat de 500.000 euros, el 2010, en el marc d’una ampliació dels locals que permet tractar avions de tipus Boeing 757 i 767 així com Airbus A340 i A330. D’aquesta manera, Perpinyà pot fer-se càrrec alhora de 7 avions clàssics i 5 molt grans portadors, irradiant en un ampli sector geogràfic segons un criteri de vols inferiors a 5 hores. Perpinyà pot rebre aparells del conjunt d’Europa, de Rússia, el Senegal i la península aràbiga.
Una incoherència estratègica i comptable
Recentment, l’octubre de 2013, la direcció d’EAS va anunciar el reclutament de 80 nous assalariats d’ací el 2016, però la revelació de dificultats, 6 mesos més tard, fa resultar aventurera la intenció de contractacions. En concret, la promesa es justificava per una previsió d’encàrrecs en creixement, tenint en compte el mercat internacional i la duplicació de la força de manteniment tècnic consecutiva d’un guany de superfície de 7 300 m2. Però EAS reconeix avui que els 6 milions d’euros de perjudici vinculats a l’esfondrament de la seva futura nau, el 24 de desembre de 2010 amb una tramuntana 130 km/h, mai no han estat superats.
Una “solució francesa i discreta”
Les incerteses que pesen sobre EAS no són noves, ja que la societat va conèixer el tumult el 2006, abans de canviar de propietari el mateix any. L’empresa, que va ser comprada en un 80% pel holding de l’home de negocis Georges Cohen, que es va limitar a subministrar a 5 milions euros, d’ara endavant amenaçada de liquidació judicial, cerca un comprador. Un inversor afincat a Dubaï, un temps interessat el 2013, finalment no ha desitjat introduir-se, però una solució “francesa i discreta” pot intervenir, segons una font propera de la direcció, que s’estalvia qualsevol certesa.
Documents :
