En el transcurs de l’últim decenni, la important política espanyola de posada en servei de Línies d’Alta Velocitat (LAV) ha permès superar, el nivell del nombre de quilòmetres, l’oferta de la xarxa francesa. Però el pla de desenvolupament de les mobilitats ibèriques pateix una paradoxa, ja que aquesta setmana s’ha anunciat el tancament d’una línia. Aquest dilluns, la companyia ferroviària estatal RENFE ha comunicat el final de l’explotació del TGV entre Toledo, Albacete i Cuenca, al sud i al sud-est de Madrid, per causa d’un desinterès manifest de la clientela. A partir de divendres, aquesta línia inaugurada el desembre passat, que representa un cost diari de 18.000 euros, ja no funcionarà amb alta velocitat, però acollirà combois tradicionals.
El balanç anunciat per la RENFE, de 2796 viatgers transportats en 6 mesos, resulta catastròfic, i posa de manifest un desgavell, del qual l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero s’ha de conformar a assumir la responsabilitat. De mitjana diària, el tram Toledo-Albacete no aconsegueix pas atreure més que 9 persones, mentre que la porció Toledo-Cuenca n’afecta només 7. Aquesta inadequació entre els mitjans invertits i la necessitat real planteja preguntes en relació amb el model espanyol de la xarxa d’Alta Gran Velocitat, il·lustrat pel retard de realització de la línia entre Figueres i Barcelona. Mentre que la prioritat contemplaria l’enllaç amb la resta d’Europa, Espanya hauria preferit així llançar una línia, a 100 km al sud de Madrid, en detriment de les necessitats de la seua perifèria, fronterera amb el territori francès.
