La companyia estatal de ferrocarrils espanyols, Renfe, serà privatitzada el juliol de 2013 i es transformarà en quatre societats diferents. La marca Renfe conservarà la seua força de referència, mentre que les seues activitats relatives als viatgers, a les mercaderies i a la logística, a la fabricació, al manteniment i al lloguer, seran objecte de redistribucions. Aquesta decisió, confirmada el 20 de juliol per un decret reial aprovat pel ministeri dels Transports, ha d’alliberar l’Estat Espanyol d’una gestió pesada. Concretament, les tres empreses ferroviàries públiques espanyoles, Renfe, Feve i Adif, aquesta última encarregada de la construcció de la Línia d’Alta Velocitat entre Barcelona i La Jonquera, acumulen una pèrdua de 447 milions d’euros i un deute de 20,7 mil milions. La liberalització permetrà amputar el pressupost públic de 25.000 milions d’euros anualment, i transferir les molèsties d’una certa manca d’eficàcia, sobretot de puntualitat dels trens, cap al sector privat. Segons la ministra Ana Pastor, que pretén “racionalitzar i millorar el servei”, aquesta mesura afectarà els ferrocarrils convencionals i les Línies d’Alta Velocitat, en una exigència de “pèrdues zero” a nivell pressupostari. Amb més detalls, es revisaran 52 serveis de distància mitjana amb freqüentació inferior a 15 % i 176 estacions en subrègim. En determinats casos es replantejaran les línies TGV que s’han previst per acollir un comboi cada 5 minuts i només en reben un cada mitja hora.
Catalunya promou el model ferroviari propi
A Catalunya, aquesta evolució liberal és saludada pel conseller del Territori, Lluís Recoder, que assegura que el conjunt de les línies de tren administrades pel govern català és rendible. Aquestes, confiades a l’empresa pública catalana Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, mereixeria tanmateix, segons ell, una ajuda de l’Estat, per tal de reforçar la freqüentació d’algunes d’aqueixes línies, seguint els criteris de la sostenibilitat.
