Després de diversos mesos de dubte, l’Estat espanyol ha acabat acceptant, dissabte 9 juny, un salvament financer proveït per les autoritats europees. Sota una pressió internacional inèdita, el govern espanyol, a través de la veu del ministre d’Economia Luis de Guindos, ha validat un suport de 10.000 milions d’euros, destinat al seu sector bancari. Aquesta ajuda serà sol·licitada amb els socis europeus d’Espanya, segons un acord decidit per l’Eurogrup. “Aqueix suport financer serà dirigit cap al Fons públic espanyol d’ajuda al sector (Frob), i el Frob injectarà aquests diners als bancs que ho demanin”, ha anunciat el ministre, segons qui no s’exigirà cap reforma econòmica al seu país “fora de l’àmbit del sector financer”. Entre les condicions fixades per l’Eurogrup, que aplega els ministres d’Economia i Finances de la zona euro, consta la “total responsabilitat” espanyola de la gestió d’aquest préstec, que haurà de ser posat a benefici de manera exemplar. També s’exigeix a l’Estat espanyol que “respongui al seu compromís de correcció del seu dèficit excessiu”. Per a de Guindos, el gest europeu no té “res a veure amb un rescat”, ja que l’ajuda estarà reservada a “un 30% (dels bancs) que tenen més dificultats”, segons els criteris referits divendres 8 juny pel Fons Monetari Internacional (FMI).
Alemanya i l’FMI, relaxats
Aquesta solidaritat reforçada ha suscitat immediatament la “profunda satisfacció” de Christine Largarde, directora del FMI, mentre que el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schaeuble, ha saludat el tancament d’una “situació molt tibada”. Itàlia, Irlanda i el President de la Comissió europea, Jose Manuel Barroso, han expressat també llur satisfacció. Aquest últim ha esperat que les mesures validades puguin permetre a Espanya “recuperar progressivament la confiança dels inversors i crear les condicions de retorn cap a un creixement sostenible”.
