La recerca de fórmules turístiques alliberades de l’argument del sol genera a la Catalunya del Nord un increment major del nombre de cases, de més o menys bona qualitat, més o menys dedicades a una estil de vida autèntic. Els Gîtes de França dels Pirineus-Orientals experimenten un any 2010/2011 excepcional a nivell d’obtenció del segell oficial. L’han aconseguit 75 noves cases des de l’1 d’octubre del 2010, mentre van ser 46 l’any anterior. Es tracta d’un verdader boom, ja que el territori compta d’ara endavant, sense comptar les oficioses, 782 referències oficials, entre les quals es noten 700 allotjaments i 75 cambres d’hostes, per un total de 445 propietaris. Els allotjaments són prou ben repartits al conjunt del territori, ja que se’n troba a 154 dels 226 municipis nord-catalans. L’ampli sector del Vallespir i la Costa Vermella aglutina el 28% dels segells, mentre el sector Conflent – Canigó en representa el 22,4%. Completa la classificació la zona Capcir – Cerdanya, amb el 20,7%, mentre que la plana i el litoral del Rosselló, així com el territori Aglí – Costa Radiosa, arriben al final de tot, amb el 16% i el 12,9%.
A casa dels veïns, les províncies de Girona i Barcelona compten amb 370 i 317 cases rurals, mentre que els departaments limítrofs acaparen més de 1.350 allotjaments, amb un total de 508 a l’Arièja i 844 a l’Auda. L’essència de l’oferta nord-catalana apunta la gamma mitjana, amb 310 allotjaments de dues 2 espigues i 311 de 3 espigues, o sigui un 80% de les cases, mentre que les de 4 espigues només són el 7%. Les tarifes, però, que se solen situar per sota de 200 euros per una setmana fora de temporada, tenen tendència a enlairar-se en el període estival, assolint 2990 euros per al lloguer més car. Finalment, les persones que recerquen un regrés més marca cap als valors de la naturalesa poden optar per 41 allotjaments de granja, o sigui només el 5,2%, o anar a Fillols, al peu del canigó, per trobar l’única casa ecològica nord-catalana. Globalment, l’oferta és força limitada per a les persones discapacitades, ja que només l’1,8% dels allotjaments rurals tenen segell turisme i handicaps.
