Les últimes estadístiques sobre la superfície agrícola reservada a la vinya a Catalunya del Nord posen de manifest un nou abandonament. Les xifres comunicades el gener del 2022 per Agreste, organisme vinculat al Ministeri d’Agricultura i Alimentació, mostren 1.411 cellers en funcionament el 2020, enfront dels 1.499 del 2018, mentre que la superfície agrícola utilitzada representa de mitjana 15,6 hectàrees per explotació. Aquesta evolució no és aïllada, perquè el departament de l’Auda també presenta un descens, passant de 3.740 explotacions a 3.532 en el mateix període.
El nombre d’empleats a la vinya ha caigut un 29% en 10 anys
La mateixa sèrie de xifres revela la reducció del nombre d’amos viticultors, fins a 1.117 el 2020, enfront dels 1.442 del 2020. Aquest descens del 22,54% és significatiu, perquè arriba a demostrar que la professió de vinyater tendeix a esdevé confidencial dins del paisatge social habitual nord-català. Aquesta observació queda il·lustrada pel criteri del personal empleat en viticultura, abordat també per Agrest. El 2010, Catalunya del Nord comptabilitzava 8.673 treballadors en aquest sector, enfront dels 6.138 del 2020, el que correspon a una caiguda real del 29,23%.
Gairebé un 24% de dones
Entre aqueixos emprenedors que es dediquen a la producció de raïm, i en general de vi, el 23,7% són dones, mentre que la franja d’edat més representada, tots els sexes sumats, és la de 50-59 anys, amb una cota del 36,6%. Podem veure que el descens no és sec, perquè l’any 2020 es van registrar 53 instal·lacions de pagesos en l’àmbit de la vinya.
Les estadístiques vinícoles, totes negatives amb escasses excepcions, també posen en relleu la reculada de la terra. L’esborrament de la vinya, de vegades en benefici de la urbanització, va arribar a les 6.000 hectàrees del 2010 al 2020 segons el Cens General Agrícola, publicat a finals del 2021. Si el nombre d’empreses i superfícies conreades va a la baixa, les parcel·les es van fent més grans. , però allò que constituïa una classe social amb reflexos i orientacions pròpies esdevé una postal.
