La crisi profunda que afecta l’economia mundial continua qüestionant profundament el sistema actual. Així, la faiblesa històrica de la inflació a Espanya, al 0,7%, la taxa el més feble des de fa 40 anys, que garanteix per ara l’estabilitat dels preus i el manteniment del poder adquisitiu de les llars, comença de crear tensions sobre de les negociacions salarials. En efecte, la Confederació Espanyola de les Organitzacions Patronals va anunciar ahir que vol negociar l’augment salarial molt per sota dels 2%, fins i tot de gelar-los enfront de la crisi, mentre que l’Institut de les estadístiques espanyol calcula una inflació global propera de l’1% el 2009. Els sindicats, però, es neguen a negociar sota el 2% d’augment, tal i com ho va expressar ahir Ignacio Fernández Toxo, el secretari general del sindicat Comissions Obreres, considerant els esforços que ja han fet els assalariats que es neguen a generalitzar un decisió com aquesta, i preconitzen el gel dels salaris a canvi del manteniment de llocs de treball, en un “cas per cas” a cada empresa. Els sindicats espanyols volen, però, continuar treballant conjuntament amb les patronals per evitar agreujar la pressió sobre les empreses. En aquest context de mundialització i de crisi, l’equilibri és difícil entre la productivitat, per afrontar la competència mundial, i millorar les condicions salarials.
