El futur de l’aeroport de Perpinyà interessa les dues llistes candidates a les eleccions de la Cambra de Comerç i d’Indústria (CCI) de Perpinyà i de la Catalunyà del Nord, que discrepen sobre les estratègies per implementar. La llista liderada per l’actual president Bernard Fourcade ha proporcionat aquest dimecres arguments sobre el tema, insistint en una gestió «sota l’ègida de les institucions territorials». Actualment, la Regió Llenguadoc-Rosselló és proprietària en un 70% de la zona aeroportuària del Rosselló, al si d’un sindicat mixt completat per la Mancomunitat de Perpinyà i el Consell General nord-català, cadascun amb un 15%.
L’aeroport de Perpinyà, desclassificat per l’Estat el març de 2007, presencia amb impotència al desenvolupament de llarg termini de les instal·lacions de Cacassona, Girona i Montpeller, abans d’un canvi d’estatut. A partir del proper 1 de gener, la seua gestió serà molt probablement assumida per un consorci públic-privat possiblement format per la societat Vinci i de la mateixa CCI. La llista dels sortints pretén «duplicar el nombre de companyies» presents i implantar noves empreses, sobretot de manteniment, en el cluster aeronàutic de la zona. Presenta també un balanç de 65 milions d’euros de repercussions econòmiques al territori, corresponent a un suport d’1,3 milió d’euros, per finançar accions de màrketing aeri, ofert a les companyies aèries. Per al futur, la Unió Econòmica portada per Bernard Fourcade espera atènyer un nivell de 600.000 passatgers anuals, mentre actualment n’hi ha 425.000, mitjançant la instal·lació de noves companyies de baix cost que assumeixin l’enllaç amb París i a «l’internacional».
Aquest suggeriment positivista és contrarestat per la postura de la llista «Aquí i ara» del candidat Bruno Delmas, que denuncia un aeroport « de bardisses», amenaçat per un “aterratge forçós”, tot representant « EL símbol» del fracàs de Bernard Fourcade, arran de 10 anys de presidència. Sense embuts, la llista del canvi avalua a un 34% el tràfic perdut, una terminal que «es deteriora cada dia més» i un « aparcament amc llum deficient ». Assegurant que les finances són deficients, la llista Delmas denuncia un suport financer inútil assegurat per la CCI i s’atreveix a esmentar fets que destorben, com la substitució, per Air France, des del començament del mes d’octubre, dels Airbus procedent de París per uns senzills avions Focker limitats a 100 llocs. Aquesta crítica desenfrenada, que evoca una «decadència» de l’aeroport, contempla també el preu prohibitiu del bitllet París-Perpinyà, o sigui 400 euros per a una anada i tornada. Però els candidats no tracten el motiu major d’aquesta situació, imputable a la política conqueridora de l’aeroport de Girona.
Enfront d’un Rosselló hipnotitzat per una solidaritat imaginària del Sud, els esforços de Girona han generat una paradoxa. En efecte, aqueix aeroport, d’ara endavant més ben connectat a França que ho és Perpinyà, assolia 480.000 passatgers el 1996, abans d’atreure’n 5,3 milions el 2009, abans de la frenada momentània de la crisi. La llista de Delmas imagina un programa d’inversions, una estratègia comercial «més agressiva» amb el baix cost i una millora dels preus. Els opositors de l’actual Cambra, criticant una estratègia empírica, reproven un finançament «no raonable» de les companyies de preus massacrats, sense esmentar especialment l’operador Ryanair. Finalment, el candidat Delmas, qui ha de demostrar, com a nouvingut en l’arena, determinat domini dels dossiers, intenta desqualificar les xifres oficials del tràfic de turistes anglesos, usats per Fourcade. Aquest avalua a 52 milions d’euros el benefici directe als comerços de Perpinyà, el 2009, generat principalment pels seguidors dels equips adversos dels Dracs Catalans. El cap de llista «Aquí i ara» evoca unes dades « falses », que corresponen a un import de 631 euros per cada passatger.
