La recepta exacta de la rosquilla va ser normalitzada el 1810 pel pastisser Marius Seguelà als Banys d’Arles, segons la família de dolços ibèrics que porten el mateix nom de “rosquillas” i que es preparen per a la Setmana Santa, en particular a la regió de Múrcia. Tanmateix, aquest plaer, específic de la comarca del Vallespir, s’associa sovint a Arles, la vila que va incloure Els Banys, al seu terme municipal, fins al 1840. A Arles, la pastisseria Touron ha normalitzat una rosquilla la composició de la qual inclou xuc de llimona i sucre escalfat a 112°. Sobretot, però, les seves rosquilles són més famoses que les dels Banys, elaborades per la casa Seguelà Combes, actualment Pérez-Aubert.
Diumenge 15 d’agost, Els Banys van reivindicar la seva condició de bressol de la veritable rosquilla. La tercera festa de la petita pastisseria va incloure dues sorprenents desfilades d’una “carrossa de la rosquilla”, una competició del la millor rosquilla d’aficionat i menús basats en rosquilles en vuit restaurants de a vila.
Des de fa 200 anys, la recepta de la rosquilla es transmet de pare a fill dins de l’empresa Seguelà, tot i que s’imita àmpliament. El 2021, la producció es realitzada per una trentena de pastissers i una única indústria, la Confiteria del Tec, a Cabestany. Però de manera artesanal, aquest dolç es fabrica a Ceret, Vilalonga de la Salanca, Bages, Perpinyà o Figueres, amb diferents graus d’èxit gustatiu.
Llegiu també:
