A l’espera d’un acord polític surù faci possible la governança del Parlament de Catalunya, a Barcelona, els 135 diputats de l’assemblea, designats per les urnes el 25 de novembre, han pres possessió del seu espai el 17 de desembre. La seva presidenta democristiana Núria de Gispert ha estat tornada a alegir, amb 79 veus favorables, 52 abstencions i 3 vots nuls, abans de pronunciar un discurs altament sobiranista. Esmentant les “assemblees de la pau i de la treva”, embrió de democràcia catalana assenyalat des de l’any 1027 a Toluges, al Rosselló, de Gispert ha defensat el “dret a decidir”, corresponent a un referèndum d’independència amb data indeterminada. Anhelant una “relació diferent amb Espanya”, la presidenta ha promogut l’interès d’un diàleg parlamentari i ha citat Catalunya com “un país que es mobilitza (…) preparat per obrir nous camins i nous horitzons“. Aquesta intervenció inaugural, inspirada per Roosevelt quan de Gispert ha destacat “sóc convençuda que el futur serà bé nostre”, ha revestit un toc clarament nacional : “som una gran nació, de la pau i de la treva”.
CiU i ERC discrepen sobre l’any del referèndum sobre la independència
Més enllà d’aquesta primera sessió, l’hemicicle català inclourà una aliança governamental acordada entre la coalició victoriosa, Convergència i Unió (CiU), dotada de 50 diputats, i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb 21 escons. La investidura del president Artur Mas, abans de Nadal o al començament del mes de gener, depèn d’aquest acord, dificultat per la data de convocatòria d’un referèndum sobre l’oportunitat de crear un Estat català. ERC es mostra apressada sobre aquest punt, però CiU prefereix preparar les plenes condicions del seu èxit, econòmicament i socialment.
