La campanya en vista de les eleccions de la Cambra de Comerç i d’Indústria (CCI) de Perpinyà i de la Catalunya del Nord oposa dues concepcions de l’economia territorial. Una, «Aquí i Ara», liderada per quadragenari Bruno Delmas, desenvolupa una estratègia sense complexos ideològics, de cara a l’altre, portada per l’actual president Bernard Fourcade, que vol sobretot preservar el marc institucional. En la seua comunicació, l’empresari de màrketing turístic Delmas es presenta com a coautor del «primer canvi» territorial de 1998, quan el socialista Christian Bourquin va assolir la presidència del Consell General nord-català. Delmas, llavors jove home de confiança de l’actual president regional, vol avui generar un segon canvi, que consistiria a succeir a l’equip consular sortint. El seu adversari, l’expert comptable Bernard Fourcade, aposta simplement per la perennitat de l’estructura de la CCI, més que per un decenni per inventar. La mala salut de l’economia de la Catalunya del Nord no és però rebutjada per la Cambra, l’Observatori Econòmic de la qual està molt assabentat de les últimes tendències.
La llista «La Unió econòmica liderada per Bernard Fourcade» és massivament recolzada per les grans agrupacions institucionalitzades. La llista completa inclou la Unió per a les Empreses 66, la Unió Professional Artesanal, la Federació de la Construcció, la Confederació de l’Artesania i de les Petites Empreses de Construcció, la Unió d’Oficis de la indústria Hotelera, la Federació Nacional de l’Immobiliari (FNAIM), la Federació Nacional dels Transportistes de Carretera, el Cluster de Sant Carles, el Mercat de Sant Carles Internacional, Sant Charles Export, i l’Associació Espai Polígon de Perpinyà. Aqueix equip poderosament pretén afavorir cinc pilars econòmics, sigui el sector del Nautisme, les Energies renovables, el sector «internacional», el Turisme, i els Transports, ajuntats a la logística. Acompanyar el que ja existeix i tranquil·litzar els electors, sense cap revolució, fins i tot de vellut, forma l’estratègia. Fins arribar a confondre el projecte i la mateixa institució administrativa que l’ha de promoure, la llista de Fourcade pretén simplement assessorar els electors en la creació d’empreses, la formació i el muntatge de dossiers de subvencions, en un enfocament reticent al liberalisme. En contrast, la llista Delmas sembla reaccionar més amb la manera anglosaxona o sud-catalana, que consisteix a voler transformar en oportunitat la urgència, filla de la crisi.
L’absència del P.I.B nord-català en la campanya de conquesta de la CCI tendeix a limitar-la a una eina administrativa prevista per la llei, sense obligació de resultats. La llista Delmas, situada fora de les responsabilitats, pot lliurement prometre una economia que «apuntaria justament, molt de pressa», tot rebutjant l’argument del « tot es decideix en un altre lloc» o acusant la institució de la caiguda del port de Portvendres. De cara a aquesta proposta, en el seu últim comunicat de campanya, trasmès aquest dimarts, la llista Fourcade posa estranyament de manifest un balanç intern, amb «263 assalariats», « 27 milions d’euros de pressupost del qual només 9,1 milions d’euros extrets de les empreses locals» i una « pressió fiscal de baixa» de 2,4% el 2011. Aquesta llista de continuïtat, que promet arribar a 600.000 passatgers anuals a l’Aeroport de Perpinyà, promet només estabilitat de cara a la crisi. Amb la tirallonga de suports rebuts, els electors podrien ser convidats a efectuar una senzilla opció d’interessos més que de projectes.
