El “tren dels primerencs” que assegura el transport, per tant la venda, de fruites i verdures del Rosselló a la conca de París, amb un volum de 1200 a 1400 tones al dia, té el futur incert. Aquest enllaç important per a l’economia agrícola de Catalunya del Nord va ser suspès el 17 de juliol i substituït per un volant de 40 a 80 camions. Enllaçant el mercat Sant Carles de Perpinyà i el mercat de Rungis, que serveis de París, era materialitzada per un comboi refrigerat diari que transportava productes espanyols, marroquins i francesos. Els transportistes Rey i Roca, en col·laboració amb la SNCF, la feien funcionar amb vagons dels anys 70, que havien quedat obsolets. La substitució d’aquest material ascendiria a 30 milions d’euros, atès que la SNCF requereix un 30% d’increment de la suma forfetària per modernitzar el tren. El contracte per al transport d’aquest “Perpi-Rungis” s’ha ampliat artificialment fins al juliol, però aqueix enllaç no rendible només funcionava amb un 80% d’ompliment.
Suport econòmic artificial, fins quan?
L’aturada d’aquest tren és mediàtica a Catalunya del Nord, però l’opinió francesa no està realment afectada. En el marge, el diari Les Echos va parlar d’un « fiasco français », el 31 d’octubre. El govern s’ha compromès amb una “oferta de transport a partir del desembre” i alguns càrrecs electes han defensat el tren a través del criteri del medi ambient per denunciar la seva substitució per desenes de camions. Jean-Luc Gibelin, vicepresident (PCF) de la regió Occitanie, ha assenyalat una “heretgia ambiental”. El 31 d’octubre, el secretari d’Estat de Transport, Jean-Baptiste Djebbari, va anunciar que “a partir del desembre i de manera sostenible, podrà circular una oferta de transport combinada, noliejada per l’empresa Novatrans, podrà fer circular els primers trens “. Novatrans, filial de la SNCF fins al 2013, promet a partir del 15 de desembre una línia Perpinyà-Valenton, a uns 14 km de Rungis, però aquest tren arribaria massa tard per als clients. La data del 15 de desembre continua incerta, ja que el volum de mercaderies és insifucient. Els “Perpi-Rungis” hauria de confrontar-se amb compromisos polítics anacrònics en el marc d’una economia real i no dirigida per l’Estat, si bé de manera indirecta, amb Novatrans. Aqueix intervencionisme, amb limitacions en el context europeu i global, converteix el futur de l’enllaç Perpinyà-Rungis en un tema molest, perquè la seva problemàtica de rendibilitat és simplement ajornada.
