El govern espanyol ha transmès a Brussel·les, el 4 d’agost, un pla de reduccions de la despesa pública per a 2013 i 2014. Aquest document, exigit per la Comissió europea abans de l’adjudicació a l’Estat espanyol d’un any suplementari per atènyer el seu objectiu de dèficit, conté una economia dràstica de 102.149 milions d’euros. Les xifres presentades pel primer ministre, Mariano Rajoy, indiquen una economia de 13.100 milions el 2012, 39.000 milions el 2013 i 50.100 mil milions el 2014, corresponent al 10% del P.I.B. espanyol. Aquesta mesura extremadament dura perllonga un precedent anunci d’estalvi de 65.000 milions per a 2012.
Instaurar una cultura dels impostos
El repte que es presenta a l’Estat espanyol reposa en la seua capacitat per eliminar el frau fiscal, a través d’una nova cultura de l’impost directe i indirecte, negligida pel seu model econòmic liberal. Aqueix principi, al qual contribuiran l’alça de la IVA i un “cèntim verd” sobre tots els carburants, ha de generar 35.000 milions d’ací el 2014. A nivell contundent, una racionalització de l’Administració és també notificada per la supressió del 13è mes concedit als funcionaris d’Estat, la “paga extra”. Els personals jubilats no seran reemplaçats, la funció pública no contractarà cap agent més, la massa salarial del govern perdrà 600 milions d’euros i el nivell de vida dels ministeris es reduirà de 43.000 milions. Les primes per a l’ocupació no existiran més, la Seguretat Social serà menys generosa, però el nivell de les jubilacions continuarà sent igual. Aquestes retallades afectaran també les Comunitats autònomes, a les quals s’ordena estalviar 19.000 milions el 2013 i el 2014 principalment en els àmbits de la Salut i l’Educació, de la qual tenen la competència. Sobre aquest tema, una avaria parcial de la tresoreria catalana ha estat comunicada el 24 de juliol pel Servei Català de la Salut, que no disposa dels 345 milions d’euros necessaris al pagament dels salaris de la majoria dels personals hospitalaris. Des d’aleshores, sols quatre hospitals han confirmat a la Generalitat de Catalunya aquesta incapacitat material, que continua sent possible aquest mes d’agost.
Espanya no exclou el rescat europeu
Per primera vegada, un salvament europeu d’Espanya, traduït oficialment per une sol·licitud que aquest expressaria, ha estat evocada per Mariano Rajoy, el 4 d’agost, a continuació de la presentació del nou pla. Amb aquest motiu, el primer ministre espanyol ha estat evasiu, indicant “no tinc presa cap decisió i faré el que crec que convé segons l’interès general dels espanyols”. Aquesta eventualitat reposa en les opcions del Banc Central europea (BCE), que dedica el mes d’agost a les modalitats de les ajudes per proveir els Estat europeus en situació delicada, tot preservant l’euro. Segons diverses fonts comunitàries, la Comissió europea es pronunciarà el setembre, ja que un rescat, traduït per la compra de part del deute sobirà espanyol, imposaria l’acord dels ministres de Finances europeus, l’aprovació en urgència pels parlaments nacionals i una nova lectura per part dels ministres. Prevista durant la primera setmana de setembre, simultàniament a la del consell de govern del BCE, la pròxima reunió de l’Eurogrup, que fa vacances a l’agost, hauria de ser determinant.
