Per primera vegada en la seua història, la Regió Llenguadoc-Rosselló va confessar la seua pobresa, el passat 13 d’abril, en motiu d’una entrevista amb la Comissió europea. En efecte, el’abonament de fons europeus inclosos en la política de cohesió de la Unió Europea, que funcionarà després de 2013, inclou una classificació de determinades regions en una categoria “intermediària”. Aquest adjectiu educat, escollit per la Comissió europea, designa les entitats territorials amb P.I.B. per habitant situat entre el 75% i el 90% de la mitjana de la Unió Europea. A semblança de 8 altres regions franceses, el Llenguadoc-Rosselló, que se situa al 84%, és afectat per aquesta classificació de les regions en via de desenvolupament, de la qual es discuteix fins i tot el primer lloc, segons quin any, amb Còrsega i el Pas-de-Calais.
Per tal de defensar la causa regional, des d’aquest dilluns, Jean-Claude Gayssot, fidel del President regional, Christian Bourquin, és a Brussel·les per segona vegada, després d’haver-hi portat una delegació a mes d’abril. El Vicepresident delegat a les Relacions internacionals i a Europa hi promou la concessió d’una ajuda europea que podria ser “ben superior a l’actual”, en el període 2014-2020, com ho indica un comunicat regional tramès aquest dilluns a la nit. Seguint aquest mateix principi de salvament econòmic, fa uns mesos, Bourquin va interpel·lar el govern Fillon, que privilegia “una baixada dels finançaments europeus”, segons el mateix missatge regional. En aquella ocasió, el President regional va rebre el suport de “bon nombre de càrrecs electes del Llenguadoc-Rosselló, de totes les tendències”.
En conjunt, aquesta intervenció concerneix altament la Catalunya del Nord, on l’institut d’enquestes INSEE comptabilitza un 19,1% de persones “pobres” i un 10% de persones “molt pobres”. Pretén impulsar polítiques de recuperacions territorials, per compensar la vella cita fallada entre la industrialització europea del segle XIX i el Sud de França, al contrari de la part Nord, i de la Catalunya del Sud, que té un PIB al 121%. En aquest sentit, la política de cohesió europea ha de finançar la formació professional, la investigació, el desenvolupament empresarial, les energies renovables i del medi ambient|entorn. El Llenguadoc-Rosselló es pot beneficiar d’uns finançaments que recorda la solidaritat europea envers el desenvolupament espanyol dels anys 1980 i 1990. En aquells anys, el pla europeu es va fonamentar en un profund dinamisme previ, que podria fer falta al nord dels Pirineus.
