Idioma

Després de diversos anys de sol·licituds, l’Estat ha reconegut el granat de Perpinyà com a Indicació Geogràfica (IG). Aquesta distinció, establerta per l’Institut Estatal de la Propietat Industrial (INPI), serà vigent a partir del 23 de novembre. No obstant això, resultat limitat a l’estat francès i no s’ha de confondre amb una Indicació Geogràfica protegida (IGP) europea, més poderosa. Aquesta IG assegura l’autenticitat dels productes venuts i protegeix les 13 empreses vinculades de la competència deslleial i de la falsificació. Pascal Faure, director general de l’INPI, promou un mitjà per revalorar el seu «talent comú» i subratlla « oficialment el seu compromís per a la qualitat».

El «Granat de Perpinyà» és més àmpliament català del nord

En realitat, els 226 municipis de Catalunya del Nord poden reivindicar la concepció de «Granat de Perpinyà». Aquesta joia ha de ser formada per d’or 750 de milens, sigui 18 quirats, d’una o diverses pedres de granat amb tall de rosa, dit « tall Perpinyà». Els seus receptacles, creats a mà i adaptats a cadascuna de manera única, fan reflectir la llum sota la pedra. Aquesta tècnica, abandonada per les escoles de joieria franceses, obliga una transmissió catalana i la fabricació d’eines pròpies. El document oficial que estatueix la qualitat territorial IG en relació amb el granat, comunicat divendres 9 novembre, consigna l’autenticitat d’aquesta pedra semipreciosa vinculada a la tradició nord-catalana. El seu respecte és confiat al sindicat artesanal dels oficis d’art i de creació joiers, rellotgers, gravadors, engrapadors de Catalunya del Nord. En total, la concepció de joies de granat afecta 45 persones, amb una modesta facturació anual d’1,5 milió d’euros.

El 2013, ja el diputat socialista jacques Cresta defensava aquesta necessitat de reconeixement. El 2014, l’actual presidenta de la regió Occitanie, Carole Delga, llavors secretària d’Estat a l’Artesania va donar suport a aquest projecte, ardentment promogut per l’Institut del Granat, fundat per l’apassionat Laurent Fonquernie. Aqueix historiador ha sabut tornar la seva part de luxe en el granat, a través d’esdeveniments, conferències i llibres.