L’increïble culebrot de la Línia d’Alta Velocitat (LAV) entre Perpinyà i Montpeller inclou un important nombre d’episodis i de contraepisodis, de falsos compromisos polítics, d’anuncis desdits de la SNCF i d’esperances associatives decebudes. En un nou avatar, dimarts 11 de setembre, la ministra de Transports, Elisabeth Borne, exdirectora de l’estratègia de la SNCF, ha comunicat l’aprovació governamental de cinc línies. La programació impulsada per l’Estat per als propers deu anys afecta els eixos Tolosa-Bordeus, Perpinyà-Montpellier, Marsella-Niça, París-Le Havre i Roissy-Picardia. Aqueixes línies s’inclouran en la futura llei d’orientació de les mobilitats (LOM), però la seva posada en marxa concreta està condicionada per contingències tèrboles.
Europa diu «Sí» des de fa tres anys
Per a la línia Perpignan-Montpellier, el finançament europeu és perfectament segur des del 2015, en un 50% del total, però els governs francesos, de tots els colors polítics, fan veure que són els únics decididors, per tal de negar que llur paper és relatiu. Al nivell més baix de l’esfera de decisió, la presidenta regional Carole Delga, amb poders esqufits comparat amb les 276 regions europees, anuncia que el traçat d’aquesta línia és «sanctuaritzat». Els primers estudis i adquisicions predials, que representen 20 milions d’euros, començaran en el decurs del 2019. La incògnita que il·lustra el calendari i el finançament francès de la línia il·lustra les consideracions que l’Estat reserva a Catalunya del Nord.
