Des de mitjan del mes de setembre de 2012, el periodista Philippe Campa, de 48 anys d’edat, és encarregat de dissenyar el futur de l’únic diari de paper de la Catalunya del Nord, L’Indépendant. Aqueix antic rugbyman aficionat a la tauromàquia, diplomat de dret dels negocis, és un pur producte del grup bordelès Sud Ouest. Anteriorment ha estat responsable de les edicions del País Basc, d’Auch i Dax, abans de ser anomenat director general delegat i director de publicació del rotatiu nord-català, propietat del grup des de 2007, amb la missió de modernitzar-ne la presència a Internet. El diari, que va acomiadar el 21% del seu personal el 2011 i pateix una baixada de les vendes del 3,13 % des de 2011, segons l’Associació per al Control de la Difusió dels Mitjans de Comunicació (OJD), difon 60.000 exemplars per dia. De cara a ell, el titula montpelliérain “La Gaseta de Perpinyà” o “Gaseta del Rosselló” es fa esperar, i La Semaine du Roussillon segueix una evolució notable. En paral·lel, els altres setmanaris, el Petit Diari dels Pirineus Orientals i El Treballador Català, es beneficien de nivells de vendes per sota dels 1000 exemplars.
El repte de reinventar la personalitat pròpia
L’Indepéndant no té competència diària, després de 140 anys efectius, però l’aposta digital continua sent incerta, ja que el paper preval. Particularment a l’estat francès, els professionals temen sovint els formats web, menys generadors de beneficis publicitaris, mentre que el públic assimila la pantalla a la gratuïtat. Segons l’Agrupació d’Editors de Serveis en Línia (GESTE), que assessora la premsa de paper per encertar el pas electrònic, el motor de recerca Google, agregador de continguts periodístics, entre altres de L’Indépendant, “ha de pagar“. Però aquesta opció, defensada per la ministra de Cultura, Aurélie Filippetti, il·lustra imperfectament el desafiament del “diari dels catalans“, que emplea 181 persones per elaborar un producte evolutiu. Concretament, en matèria de continguts, la Catalunya del Nord ha passat del paper de subjecte al d’objecte: al fil de les evolucions demogràfiques, una mirada exterior reemplaça la visió de país, apte per mirar el món. Ara bé, aquest enfocament és un valor afegit en la massa dels mitjans de comunicació digitals francòfons. En aquest sentit, la singularitat de L’Indépendant és d’ara endavant assegurada per una tractament regular de l’actualitat sud-catalana, cada vegada menys carregada de tòpics, mentre que la reinvenció d’una personalitat editorial pròpia, apreciada a la xarxa, pot acompanyar la necessària renovació.
