El cultiu de l’arròs ha prosperat des de finals del segle XIX al Delta de l’Ebre, però un important complement podria intervenir en els hàbits agrícoles de la regió. Des del 2019, s’ha dut a terme un experiment anomenat “ImproRice” en diverses parcel·les, per tal de provar la resistència de la quinoa. Aquest pseudo-cereal, que no és una herba, és molt adaptable al sector.
Les proves en condicions reals, desenvolupades per la Universitat de Barcelona, l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) i l’empresa Agroserveis.cat, demostren que la quinoa podria créixer perfectament al delta, a l’hivern, mentre que l’arròs continua sent produït a l’estiu. Aquesta rotació seria molt més útil ja que la quinoa limita la proliferació de males herbes.
Entre les quinze varietats de quinoa provades, diverses mostren una adaptació perfecta a la salinitat del sòl característic de les terres de l’Ebre, al sud de la província de Tarragona. La rotació de cultius constitueix una forta oportunitat econòmica, relativament fàcil d’acompanyar, perquè les cooperatives i indústries existents requeririen per a la quinoa els mateixos equipaments ja usats per a la recollida i el processament de l’arròs. Aquesta diversificació agrícola podria afectar fins i tot àrees agrícoles més seques, allunyades del riu.
La quinoa és una excel·lent font de proteïnes vegetals, sense gluten, rica en fibra. Generós en vitamines i minerals, afavoreix la salut intestinal i cardiovascular. Aquesta planta herbàcia es conrea des de fa més de 5.000 anys a les terres altes andines de Sud-amèrica, especialment a Bolívia i el Perú.
