El projecte d’una possible tercera plataforma construïda per ampliar la disponibilitat del port comercial de Portvendres, que produeix peripècies regulars, topa amb una amenaça seriosa. Aquest cavall de batalla de l’expresident del Consell General nord-català Christian Bourquin serà objecte cap el 20 de febrer d’una opció definitiva per part del Tribunal Administratiu de Montpeller, consecutiva d’una decisió de la comunicadora pública, la Sra Hardy, feta pública aquest divendres. Segons ella és insuficient l’impacte d’un nou moll, que es construïria arran de l’actual platja dels tamarius i l’Hotel del mateix nom, en desús des de 2001. Es contemplen en particular les molèsties sonores i mediambientals per als veïns i els espais naturals. Aqueixos efectes secundaris inherents a qualsevol zona portuària els generaria el trànsit de vaixells de fins 170 metres de lllargada, carregant i descarregant centenars de contenidors. En una època en què l’ecologia i el benestar sovint prevalen sobre la necessitat econòmica, l’argument defensat per les associacions de Portvendres Medi Ambient, Portvendres als portvendrencs i Frene 66, ha convençut la ponent, que hauria de ser imitada molt probablement pels tres jutges del Tribunal Administratiu.
El port comercial de Port-Vendres, en el qual 310.178 tones de mercaderies transitar el 2010, té ara signes de recuperació. Convençut del seu futur, el Consell General de Pirineus Orientals, el seu principal suport en aliança amb la Cambra de Comerç i Indústria del país, s’ha posicionat novament aquest divendres a la nit, a través d’un comunicat, declarant-se “més decidit que mai”. El gabinet de la seua presidenta, Hermeline Malherbe, recordant les paraules de l’advocat de la institució, segons qui “no es qüestiona la utilitat pública del projecte”, ha destacat l’interès de generar 45 milions d’euros de volum de negocis per any i 610 llocs de treball” amb el moll. L’argument també s’ha basat en la voluntat de treballar “al costat de la regió de Llenguadoc-Rosselló”, tot i les limitacions establertes a principis del primer mandat de l’expresident Georges Frêche. Des de 2004, l’Executiu Regional va posicionar el port de La Novella en el grup de les infrastructures de primera categoria, al costat del port de Seta, a través de subsidis massius prorrogat fins aqueix any 2011.D’aquesta manera, el port de Port-Vendres, abandonat a si mateix, ha anat adquirint una forma de marginació, amb l’única perspectiva de progrés d’anar pujar en una categoria menor. A falta d’estratègies europees, el seu aïllament s’ha enfortit entre el Llenguadoc i la Catalunya del Sud, amb la qual no s’ha assolit firmat cap conveni decisiu a nivell comercial.
