L’antic barri jueu de Perpinyà, el call, situat en el sector del convent dels dominicans, revela els seus secrets. Unes recents excavacions arqueològiques han estat desenvolupades per l’Institut estatal de recerques arqueològiques preventives (INRAP) a l’angle dels carrers de l’Acadèmia i Sant Francesc de Paula. Aqueixes investigacions segueixen una primera campanya que apuntava, el 1997, a comprovar l’existència d’un mikyé, o banys jueus. Proveeixen informacions precises sobre antigues cases, el mobiliari de ceràmica de les quals deixa entreveure la vida diària dels ocupants judaics de l’època. Aqueixes troballes arriben més de 5 segles després dels homicidis i pillatges efectuats en aqueix espai urbà a conseqüència de l’expulsió i de la massacre dels jueus de la península ibèrica.

Cap a un turisme patrimonial de primer nivell

El call de Perpinyà, que va existir de 1243 a 1493, va albergar fins a 1.000 persones, al marge entre els 14.000 habitants de la ciutat. Fins a dates recents, no se’n coneixia més que una cisterna, situada al Convent dels Mínims. Aquest element sembla ser l’antic mikvé, bany ritual jueu, vinculat a una sinagoga desapareguda. Idènticament al mikvé de Besalú, al sud de Figueres, descobert el 1964, al de Montpeller obert al públic el 1985, el de Girona posat al dia el 2014 o el de Saint-Paul-Trois-Châteaux, al departament francès de la Droma, revelat a finals de 2017, el descobriment del patrimoni jueu medieval de Perpinyà ofereix una perspectiva patrimonial, religiosa i turística de primer pla. A terminis, la capital nord-catalana podrà promoure un conjunt coherent, que s’està estudiant actualment segons nombrosos escrits redactats entre els segles XIII i XV.

Ubicació del call de Perpinyà

Comparteix

Icona de pantalla completa