Els camps de blat, de vegades visibles des de les carreteres, es multipliquen al Rosselló. Aquesta tendència només està emergint i no promou cap sector econòmic robust, però s’està perfilant un canvi, a la Salanca i a la conca d’Elna. Enguany, entre el 15 de maig i el 20 de juny, la collita s’ha desenvolupat a Bages, Alenyà o Sant Llorenç de la Salanca. Com al segle XVIII. A Sant Cebrià, Vincent Bertrand de Balanda explota les terres del Mas de la Mar, situada a dos passos del Bocal del Tec. Aquest llicenciat de Biologia aplicada de l’Institut Universitari de Tecnologia de Perpinyà (IUT), amb “opció agronomia”, ens precisa, va reconvertir la finca familiar el 2001. Abans, l’horticultura i l’arboricultura acaparaven l’essència de l’activitat i “ningú no creia en els cereals, sobretot l’administració” assegura tranquil·lament aquest pagès de 40 anys. Aquest productor discret, que ha desenvolupat naturalment una opció estratègica per als pèsols, el blat de moro i sobretot el blat, realitza ell sol la meitat de la producció del territori. Equipat amb una segadora alemanya adquirida per 160.000 euros, acompanya l’evolució agrícola, en unes terres on l’explotació massiva de la vinya ha fet oblidar els segles cerealistes.
Blat d’aquí per a les pastes Panzani
Fa pocs mesos, a algunes desenes de metres del centre aqualúdic Aqualand, les sembres efectuades poc abans de Nadal 2013 han donat un camp de blat dur. Bertrand de Balanda porta els seus esforços sobre una cultura negligida fins als anys 1990. “El meu pare sempre ha fet una mica de blat, però he escollit desenvolupar aquest conreu”, destaca el cerealista, a l’ombra de la seva oficina. A escassos metres, com també a Cornellà del Bercol, Latorre del bisbe i Elna, 40 hectàrees de blat tendre i 180 hectàrees de blat dur constitueixen les superfícies treballades. Enguany, el primer ha arribat principalment a Itàlia i el Maghreb, on intervé en la fabricació de pastes i de sèmola. Se’l troba també a la fàbrica de pastes Panzani de Marsella. La seva expedició s’ha desenvolupat des de les sitges de Port la Novella. El blat tendre intervé en la fabricació de pa a través de la cooperativa Arterris, situada a Bram, al Llenguadoc.
Hi ha seguretat en els recursos d’aigua
“El blat és una cultura d’hivern i no necessita ser irrigat, però de cops fiquem una mica d’aigua”, narra Vincent Bertrand de Balanda, que s’ha equipat amb sistemes d’aspersió mòbils. La seva producció no és amenaçada malgrat el nostre clima, de vegades molt sec, ja que el proveïment en aigua és garantit pel canal procedent del llac de Vilanova de Raó, alimentat pel riu Tet, a través del pantà de Vinçà. Sense mai “cap restricció d’aigua”, el rendiment per hectàrea assoleix 5 tones, els millors anys. El sall generat per l’aiguat de 1940, a través del desbordament històric del riu Tec, permeten una “molt bona qualitat de blat”, ja que la terra “dóna un molt bon rendiment”, assegura el professional, que reserva també 10 hectàrees en l’ordi. “Des de fa 20 anys, les coses han canviat i tothom s’interessa per nosaltres”, garanteix el precursor, que recupera la història i treballa des de fa poc amb el seu germà, Pierre, sota l’ull atent del seu pare, Michel.
El Rosselló, terra de cereals durant segles
El potencial cerealista de les comarques de Perpinyà no s’ha revelat encara, però el passat parla per a ell. En el llibre ““Descobrir la Història del Rosselló del segle XII al segle XX”, editat el 2011 per Gilbert Larguier, de la Universitat de Perpinyà, es registra un 68,2 % de superfícies agrícoles corresponents als cereals el 1730 a la plana del Rosselló, 76,8% en Vallespir i 80,9% a l’Alta Cerdanya. Després d’una minva molt llarga, la tendència actual és relativa: “són produccions marginals, però van creixent”, ressalota Nicolas Mansouri, de la Cambra Agrícola del Rosselló, a Perpinyà. El blat, l’ordi o el blat de moro són sovint un simple complement a una activitat principal, ja que exigeixen una inversió material important i una superfície suficient per ser rendibles. S’observa tanmateix un “petit desenvolupament d’aqueisox conreus perquè es va alliberant terra”, certifica el tècnic, encarregat de quantificar l’evolució.
El 2012, la Catalunya del Nord va produir 650 hectàrees de blat dur, 150 hectàrees de blat tendre i de civada així com 60 hectàrees de blat de moro. Aquestes cultures s’observen al Rosselló i al Vallespir, a falda de Canigó, al Conflent i al Capcir. Sense comparació amb la vinya i l’olivera en recuperació, es registra un increment general, amb proporcions modestes, ja que el territori és el “Patufet cerealista de la regió”. El particularisme és assegurat pel blat Barbut del Rosselló, promogut a Sant Llorenç de la Salanca per l’Agrupació Agrícola d’Explotació en comú (GAEC) del productor Pierre Espejo.
