La voluntat de reforma territorial a la Catalunya del Sud sembla orientar-se cap a la possibilitat seriosa d’un Estat diferenciat d’Espanya, com ho assenyala l’èxit de l’associació Municipis per la independència. El 3 de juny de 2012, aquesta entitat fundada el desembre de 2011 aplegava 459 municipis d’un total de 947 i 23 consells comarcals entre els 41 del total. Bàsicament dirigida per edils membres de la coalició centrista Convergència i Unió (CiU), al poder al govern català, i d’Esquerra Republicana de Catalunya, aquesta associació origina la filosofia en el sentiment de les ciutats i pobles «moralment exclosos de la Constitució espanyola». Els seus fundadors són Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de la ciutat de Vic, a la província de Barcelona, i Josep Maria Cervera, alcalde del Port de la Selva, prop de Cadaqués. La província de Girona, veïna immediata de la Catalunya del Nord, ofereix la singularitat de reunir l’assentiment més fort a aquest moviment. Els municipis de la comarca del Pla de l’Estany, al voltant de la ciutat de Banyoles, s’adhereixen així en un 91% i les seues veïnes superen el 70%. Entre les ciutats importants, Girona és la primera capital de província adherent.
La Comissió europea es posiciona
El desig d’independència català, generalment interpretat per l’Espanya política i mediàtica com un abús, consolida posicions a la Catalunya del Sud, també amb altres mitjans, per exemple europeus. En aqueix aspecte, una Iniciativa ciutadana presentada a la Comissió europea pel partit polític Reagrupament, l’1 d’abril de 2012, va rebre una resposta precisa, el 30 de maig. La Comissió considera una possibilitat de negociació al si de l’ordre jurídic internacional però no identifica cap base jurídica entre els tractats de la Unió Europea. Un altre principi de reivindicació sobiranista és una campanya d’insubmissió fiscal, també oberta des de desembre de 2011, que convida els empresaris a abonar llurs quotes d’Impost de Valor Afegit (IVA, a Espanya, TVA, a França), a una «Agència fiscal catalana» simbòlica. Aquest procediment sorprenent es desprèn de la problemàtica dels trasllat anual, sense tornada, de 16.000 milions d’euros d’impostos catalans a Madrid. En aquest sentit, una solució parcial a la crisi econòmica és defensada pel President català, Artur Mas, promotor d’un «pacte fiscal» que es fonamentaria en la recollida integral dels impostos a Catalunya.