La competència de les empreses d’artesania amb seu social a la Catalunya del sud s’ha fet evident durant l’última dècada a la Catalunya del nord, gràcies a la moneda única. No obstant això, no s’havia comunicat cap dada tangible sobre aquest problema fins aquest any 2011. Però el silenci s’ha trencat aquest divendres, a través del contingut d’un article, aparentment secundari, publicat pel diari La Republique des Pyrénées. El rotatiu edicat a la vila de Pau, als Pirineus Atlàntics, hi fa una comparació amb la Catalunya del Nord, o “Pirineus Orientals”, recolzant-se en una situació fronterera semblant, ja que també s’hi tracta de competència amb economia de legislació espanyola. En concret, el president de la Federació de la Construcció i Obres Públiques (BTP) del País Basc i del Bearn, Christian Poyer, tem de patir la situació viscuda pels “companys dels Pirineus Orientals, on els espanyols s’han apoderat d’un 35% del mercat local”. Aquesta proporció és significativament més alta a les comarques muntanyenques de Cerdanya i Capcir, ja que formen una única entitat geogràfica amb la Cerdanya administrada per Espanya.
L’exemple de la part catalana dels Pirineus francesos, comparable amb l’exemple de la part atlàntica, pot està patint una “guerrilla de preus”, segons destaca Poyer. Els avenços europeus, que confronten diversos models econòmics, amb costos laborals dispars, generen per tant unes reculades pr al sector nord-català de la construcció, llevat d’uns exemples escassos. En efecte, arran d’un decenni d’organització espontània d’una economia transfrontera, amb sentit únic en aquest sector, no s’ha arribat a firmat cap conveni institucional per afluixar aquest fenomen perillós. L’empresa d’enderrocaments, sorres i pedreres Vaills, amb seu a la comarca del Vallespir, és l’excepció en aquest moviment major, contrari a les societats de dret francès. Amb seu també a la Catalunya del Sud, aquesta empresa, que es dedica a obres de gran envergadura, està involucrada des de fa diversos anys en l’ampliació de l’autopista AP-7 a la província de Girona. Al revés, però, un dels seus competidors, Belmonte, ubicat a 10 km de Girona, tendeix a conquerir amb força més facilitat uns mercats viaris decisius de la Catalunya del Nord.
