Segons l’Informe anual de serveis públics de 2018, el nombre de funcionaris públics varia considerablement d’un departament a un altre. Si la mitjana francesa és del 22,4%, Catalunya del Nord té una taxa del 27,6%, corresponent a 36.000 persones. Aquesta alta proporció és superada als departaments veïns de l’Aude i l’Ariège, amb 28,8% i 33,3%, respectivament. Aquest estudi, basat en les dades recollides a finals de 2016, indueix a una presència significativa d’empleats del servei públic estatal o territorial, format per empleats municipals, del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, de les intercomunitats i els antres estaments. Per evidència, un funcionariat reflecteix la debilitat de l’ocupació productiva, industrial o agrícola, generadora de creativitat i autonomia territorials.
Treball publics i clientelisme
Aquesta realitat estadística es basa en dades de l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (INSEE). Destaca un ritme social específic, sobretot perquè l’escassetat de l’ocupació laboral a Catalunya del Nord, on es registra un 5,5% més d’atur que a França, propicia dependència institucional. Aquesta característica, sorgida als anys 1980, modela la identitat territorial. Associada a una feble presència de l’ocupació privada, suposa la importància de les xarxes d’influència, del clientelisme polític i del copinatge.
El servei públic francès, únic a Europa, afavoreix la carrera i l’esquema d’un únic ofici tot el llarg de la vida.
