En una baralla d’honor que arribaria a convèncer el govern de Jean-Marc Ayrault, dues noves veus es fan sentir reclamar alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller. Aquestes no surten de la Catalunya del Nord, sinó, per a la primera, del grup dels Radicals d’esquerra de la regió Llenguadoc-Rosselló. Aquest ha obert una recollida de firmes, el 31 de juliol, a favor d’una línia “econòmicament indispensable”. El partit aliat del PS, que no inclou cap electes nord-català, evoca un “període pressupostari molt difícil” i descriu l’estranya grografia de l’alta velocitat europea, on una el nord d’Alemanya està connectat amb el sud d’Espanya, però amb una “interrupció” entre Llenguadoc i Rosselló. Adverteix que l’ajornament de les obres, si bé va ser significada a primers de juliol per Ayrault, no podria “ser compresa pels nostres amics espanyols que han investit per ser connectats a la resta d’Europa”.
Perpinyà-Montpeller, tram fluix del Corredor Ferroviari Mediterrani
Pel seu costat, el Partido Popular (PP) espanyol promou també la baula que fa falta. El 30 de juliol, a través de la seva delegació de la regió de Múrcia, el partit del primer ministre espanyol, Mariano Rajoy ha reclamat senzillament l’execució “immediata” de l’eix Perpinyà-Montpeller. Des de l’estat espanyol, i més particularment la Catalunya del Sud i les regions situades més al sud, l’alta velocitat a partir de Perpinyà afavoriria el transport de mercaderies, més que els viatgers, que prefereixen l’avió. De fet, des de gener de 2013, Madrid ha impulsat la modernització de la línia ferroviària que travessa la regió de Múrcia i el País Valencià, fins a Catalunya, per tal d’enfortir el Corredor Ferroviari mediterrani. Recolzant en aquesta estratègia que té un pressupost incicial de 400 milions d’euros, la figura del molt dretà PP a Múrcia, Vicente Martínez, considera que “els rius no tenen amos ni fronteres”. L’absència de línia entre Perpinyà i Montpellier forma així un problema internacional, perquè Espanya necessita un dret de pas al territori francès. Però França, preocupada pels seus assumptes interns, no es pot interessar per aquest aspecte, atès que l’economia del seu extrem sud és clarament més feble que la de Catalunya, València i Múrcia.
