Espanya posseeix la segona major xarxa de línies d’alta velocitat del món (LAV), després del de la Xina, però els resultats de la seva política d’extensions sistemàtiques pel territori estatal no són bons. Aquest patrimoni gegantí ha estat construït abans de la crisi de 2008, però també durant aqueix episodi i després. Amb aquesta embranzida, el 23 de gener pssat es va inaugurar la nova línia Madrid-Castelló de la va planejar, ciutat situada entre Tarragona i València. Però la voluntat del Primer Ministre, Mariano Rajoy, de marcar un cop polític llançant aquesta línia i demostrar la dinàmica dels trens «AVE» s’ha traduït per una aturada forçada de 22 minuts a l’estació de Sagunt. Les prèvies proves tècniques no havien estat prou serioses.
L’AVE és un objecte polític
Els 3300 km LAV espanyola són fruit de 52.700 milions d’euros d’inversions, des del Madrid-Sevilla inaugurat el 1992. Aquesta injecció financera concerneix el transportador públic Renfe i Adif, el constructor de les xarxes. Aquest duo presentava un dèficit de 353 milions d’euros el 2017, contra 328 milions l’any precedent. Aquesta absència de rendibilitat s’il·lustra per la freqüentació irrisòria de certes línies, utilitzades quotidianament per 25 persones. El 2016, una enquesta del diari El Pais revelava que 25% de les estacions TGV espanyoles, particularment les de les petites ciutats, acollien menys de 100 viatgers per dia. Però les contradiccions d’aquesta xarxa d’alta capil·laritat no inquieten el Primer Ministre, que segueix els passos dels seus predecessors, el seu camarada de partit José María Aznar i el socialista José Luis Rodríguez. Tots han enviat senyals a cada territori connectat, ja que una nova línia no deixa de ser un objecte polític amb impacte important en les poblacions. Pel seu costat, la direcció d’Adif destaca que la LAV espanyola «és un dels principals motors de desenvolupament socioeconòmic d’Espanya».
