Pocs dies després de la revelació, l’11 de juliol, d’un possible desinterès de l’Estat per a la construcció de la Línia d’Alta Velocitat (LAV) entre Perpinyà i Montpeller, una contradecisió ha estat formulada el 27 de juliol. La posada en servei d’aquest tram ha estat validada i confirmada per la prefectura de la regió Llenguadoc-Rossellóm des de Montpeller, per a un “funcionament a l’horitzó 2020”. Aquesta aprovació, efectuada per un “comitè de pilotatge”, ha permès recordar que l’enquesta d’utilitat pública continua estant prevista al voltant de 2015, mentre que els estudis tècnics i mediambientals són finançats per la regió Llenguadoc-Rosselló i l’Estat, aquest també representat a través de Xarxa ferrada de França (RFF). El nervi d’aquest projecte ha estat clarament evocat, enfront de l’adversitat de la crisi però amb une comunió al voltant d’un “projecte pertinent, tant en termes de funcionalitats com de cost”. Més enllà, la preferència de l’Estat cap a aquesta línia, en detriment d’altres, és orientada pel seu caràcter estratègic, en un enllaç internacional entre Sevilla, Madrid, Barcelona, Lió, París, Londres i Brussel·les.
Quina part del pastís de l’Estat?
El comitè de pilotatge, encarregat de determinar el traçat exacte, els equilibris entre les mercaderies i els viatgers així com la ubicació de noves estacions en el recorregut entre Catalunya i Llenguadoc, també haurà d’aconseguir una part decisiva del pressupost estatal global. Aquest, que s’avalua a 245.000 milions d’euros per al conjunt del territori francès en l’Esquema estatal de les infraestructures de transports, serà objecte d’una severa reducció i d’una redistribució al final de l’any pel ministre delegat de Transports, Frédéric Cuvillier. Amb la validació montpelleranca, la LAV Perpinyà-Montpeller es troba qualificada per endavant. Segons el comitè, tindrà una fórmula “TGV, mercaderies, trens regionals, interciutats” i acompanyarà “l’augment de la població regional” i el “desenvolupament econòmic”.
