L’ampli projetce de corredor ferroviari mediterrani, que enllaçaria amb eficàcia Algeciras amb l’Europa del Nord, passant per la Catalunya del Sud i el Rosselló, és altament defensat pels responsables polítics i econòmics de la franja mediterrània dels Països Catalans, i més enllà. Aquest dimecres, a Brussel·les, els presidents de quatre territoris autònoms concernits han accentuat llur temptativa d’influència sobre la Comissió europea, que ha de fixar definitivament la seua opció el 19 d’octubre. Artur Mas, per a Catalunya, Alberto Fabra, per al País Valencià, Ramón Luis Valcárcel, per a Múrcia, i José Ramón Bauzá, per a les Illes Balears, han promogut aquest projecte, que s’inscriu en la definició, major en les perspectives del segle XXI, de la xarxa ferroviària central transeuropea.
L’estratègia que comunicarà Brussel·les el mes vinent contempla el període 2014-2020, a través d’un finançament massiu dels trams de Línia d’Alta Velocitat mancats. Prèviament, el 30 de juny, després d’una investigació tècnica que va passar per Perpinyà el març, la Comissió Europea va considerar “prioritària” aquesta via mediterrània, i va suggerir que la Unió Europea recolzi amb 21.000 milions d’euros la millora de les línies, tant d’alta velocitat com de velocitat clàssica. Aquest pressupost s’hauria de sumar a un altre, 32.000 milions, ja previst per la política de cohesió comunitària. Segons declaracions d’Artur Mas recollides després d’una reunió amb alta pressió diploàtica, la infraestructura forma “una part crucial del nostre futur, sense la qual anirem cada cop pitjor“.
El traçat del corredor ferroviari europeu, que concentra el 50% de l’economia espanyola, el 50% de la població, i el 60% del tràfic de mercaderies europeu, constitueix un element fort de connexió, tant entre Europa i el continent africà, com entre Europa i Àsia, a través del port de Barcelona. Sobretot, el seu pas inevitable pas per la Catalunya del Nord suposa repercussions que el territori pot arribar a canalitzar a través d’indústries de transformació dels productes, superant la senzilla activitat dels transitaris. En una varietat gairebé infinita, es tracta tant de cítrics pujats del Magrib com productes tèxtils asiàtics massivament transitats pel port de Barcelona.
