Idioma

Entre 2007 i 2013, la Recerca i el Desenvolupament (R+D) han rebut a Catalunya 915 milions d’euros de fons europeus, corresponent a 2,1 % del total. Aquestes ajudes han beneficiat les universitats, els centres de recerca i les empreses, que han posat particularment èmfasi en la innovació agroalimentària. L’últim període de programació de subvencions ha revelat l’interès creixent de grans empreses i desenes de PiMES en mobilitzar intel·ligència per sol·licitar ajudes a la seva internacionalització. Els departaments de R+D, que es dediquen a generar nous processos que generin nous mercats, s’han beneficiat d’un terç de les ajudes que la Comissió europea ha destinat a l’estat espanyol.

Captar subvencions, un assumpte de liberalisme

La capacitat per captar fons europeus s’ha convertit en un criteri de competitivitat dels territoris, com la seva aptitud per produir P.I.B. Però aquesta virtut no és automàtica i el profund liberalisme sud-català afavoreix les iniciatives, en els àmbits públic i privat. Anna Coelho, directora de l’agència per a la competitivitat de les empreses Acció, desenvolupada per la Generalitat de Catalunya, assegura que les possibilitats europees són “immenses”, sobretot per a l’agroalimentari i el medi ambient. Però la detecció del bon programa requereix enginyeria i presa a mà, a través d’un esperit emprenedor, fins i tot en l’àmbit públic, que acosta Barcelona i Brussel·les però tendeix a allunyar França, subjecta a la centralitat pública. La temptació del tancament nacional poua d’altra banda en aquesta diferència, ja que Europa ajuda la iniciativa del terreny, refuta la passivitat i esquiva els estats. D’alguna manera, l’obtenció de subvencions europees imposa saber què es vol fer, que existeixen i com sol·licitar-les. El proper període de programació fixa un Horitzó 2020 per a la innovació i la recerca, amb una dotació de 80.000 milions d’euros.

Comparteix

Icona de pantalla completa