La situació econòmica de la Catalunya del Sud convida les seues autoritats a dissenyar noves formes de finançar el deute públic, estimat en 38,5 milions d’euros. En un discurs pronunciat dimarts, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va prendre posició a favor d’un Impost sobre la Fortuna, amb valor provisional. Aquesta contribució, que s’acolliria en els esforços col.lectius que l’executiu català qualifica inequívocament com a “política d’austeritat”, ha de permetre, segons Mas, limitar el “drenatge fiscal”, al qual Catalunya fa front, mitjançant el pagament dels seus tributs a l’Estat espanyol. Aqueix impost, que suposa respectar “el principi d’equitat”, serà “gradual i temporal”. Ha de permetre d’alimentar les finances públiques, en el marc d’un “objectiu d’envergadura”, inclòs en l’estratègia més àmplia anomenada “pacte fiscal”. Aquest principi recolzat en la recaptació de tots els impostos des de territori, abans de la transferència de part del diner a l’Estat, és un dels grans projectes consecutius de la propera reconstrucció de la política espanyola.
Les eleccions generals espanyoles del 20 de novembre hauria de proporcionar una àmplia majoria al Partit Popular (PP). El partit dretà liderat per Mariano Rajoy, que es perfila com el pròxim primer ministre, podria aconseguir un resultat explosiu de 46%, en contra d’un 31,4% recollit pel Partit Socialista Obrer Espanyol. Una enquesta publicada dilluns pel diari El Periódico de Catalunya, de Barcelona, permet entreveure un acord necessari entre el partit governant a Catalunya, Convergència i Unió, posicionat menys a dreta que el PP, però capaç de negociar-hi, amb uns quants escons que ha de conservar les Corts de Madrid. El pacte fiscal hauria de trobar-se en l’aixovar català, a canvi de facilitats en l’aplicació de mesures d’austeritat proposades pel Partit Popular, al nivell global espanyol. Divendres, en un esperit d’entesa, el conseller d’Economia català, Andreu Mas-Collell, va informar que l’ISF suggerit ha de cobrir el conjunt de l’estat espanyol, ja que no està subjecte a cap legislació europea. que en permeti l’aplicació automàtica.
