El president del Govern català, Artur Mas, ha obert el debat sobre la necessitat de reduir el temps de treball i els salaris, amb l’objectiu de reduir la desocupació a Catalunya. Aquesta intenció es es va donar a conèixer divendres, davant una audiència de 400 líders empresarials reunits a la Seu d’Urgell. Mas pretén inspirar-se en les polítiques socials i econòmiques dutes a terme als Països Baixos, on s’observa la major ocupació a temps parcial, del 35,5%, mentre que a Alemanya, la reforma Schroeder ha generat una disminució del volum de treball i de les retribucions. Aquest repartició del treball, imaginada enfront d’un problema estructura que contempla tot Espanya, va ser promogut a través d’una declaració inequívoca: “Som capaços de deixar gent sense feina, en lloc de flexibilitzar el dia de feina i disminuir lleugerament els salaris”. Aquesta afirmació de Mas s’ha formulat en un paisatge desolador, il·lustrat per una impressionant taxa d’atur del 19% al primer trimestre de 2011 a la Catalunya del Sud. Aquesta situació és conjuntural, ja que està relacionada amb la crisi, però també té un component estructural, que dificulta l’economia espanyola en general.
La comparació amb els exemples europeus de punta alimenta el discurs de Mas, que va destacar: “Qui pot creure que països com els Països Baixos, amb un 4% d’atur, tenen un volum de treball quatre a cinc vegades superior al de Catalunya? Aquests països tenen més feina, però no quatre vegades més que nosaltres. Ells la comparteixen millor”. De fet, amb un temps de treball anual estimat a 1775 hores entre 2007 i 2008, Espanya és campiona d’Europa d’aquest criteri, molt per davant de França, amb 1559 hores l’any i malgrat les seues 35 hores, i sobretot d’Alemanya i els Països Baixos, amb 1432 i 1413 hores. Des de fa 60 anys, Espanya no ha seguit la reducció del volum feiner aplicada pels principals països europeus, que pot acompanyar una millor distribució dels càrrecs laborals, i uns millors resultats. No obstant això, el president Mas vol actuar sobre aquest problema de Catalunya, plasmant clarament el model alemany de la negociació al cas per cas mitjançant el diàleg social. Aqueix estil, purament socialdemòcrata, suposa una participació de les patronals catalanes, seguint el model dels capitans de la indústria alemanya durant l’última dècada. Siemens, que s’ha autoimposat un increment del 10% dels seu recursos humans, resumeix aquesta política.
Aqueix esquema s’oposa al sistema de solidaritat en vigor a França, on la generalització de la reducció del temps de treball setmanal, decidida per l’Estat, ha demostrat certa ineficàcia. A més, ha estat qüestionada pel president Nicolas Sarkozy, a través d’una exempció fiscal de les hores extraordinàries. Tot i això, el model nòrdic de la flexibilitat i fel desenvolupament del temps parcial, basat en el voluntariat, s’enfronta a un obstacle a la Catalunya del Sud. El nivell salarial hi és més baix que a la resta d’Europa, i una inflació per alinear els preus amb la mitjana europea podria desenvolupar un nou contingent de treballadors pobres. Aquesta solució seria preferible a la preciarietat d’una desocupació massiva.
