Mentre que l’estat de gràcia dels 100 primers dies s’acaba pel President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, la realització d’una promesa de campanya provoca alguns remolins. Es tracta d’una primera desavinença en l’actual majoria, que es pot atribuir a Josep Duran i Lleida, el Secretari General de Convergència i Unió (CiU) des del 2001. Aquest, procedent d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), acaba d’anunciar que els drets de successions serien suprimir a Catalunya abans de les properes eleccions municipals del 22 de maig. En resposta a la divulgació prematura d’aquesta informació, el President Mas, que d’altra banda continua sent Secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), l’altra formació que forma CiU, ha reaccionar ràpidament, prohibint a Duran, així com al conjunt del govern, d’expressar sobre aquest tema. Aquesta renyina resulta encara més sorprenent considerant que CiU no va parar de criticar les lluites intestines de les coalicions d’esquerra anteriors. L’actual oposició al Parlament de Catalunya no s’estalvia subratllar aquest gran detall.
Aquest dimarts, Artur Mas ha explicat que el projecte de llei, que serà votat en les pròximes setmanes, no instaurarà cap supressió total dels drets de successions. Tot recordant que té quatre anys per endavant, correspon a la seua actual legislatura, per portar a terme aquesta promesa, Mas ha volgut tranquil·litzar els esperits, sense oferir cap precisió sobre el tema polèmic. Només ha parlat d’una supressió retroactiva, a partir de l’1 de gener del 2011, i ha ressaltar que a través del nou text Catalunya es beneficiarà d’una situació de les més avantatjoses entre les comunitats autònomes espanyoles, comparable a la de València o Madrid. Tot i això, no superarà el País Basc i Navarra, que es beneficien d’una major autonomia fiscal, per motius històrics. De moment, s’ha impulsat un debat unilateral sobre els drets de successió, pels carrers de diverses ciutats sud-catalanes, com Barcelona, amb una campanya força visible, també a Internet.
