El tren de fruita i hortalissa que transportava mercaderies des del Rosselló, o passant pel Rosselló, fins a la regió de París, no funciona des del juliol del 2019, però és objecte d’un projecte de relactivació. Tan aviat com es va aturar, la ministra de Transports, Elisabeth Borne, va prometre que aquesta eina econòmica tornaria als rails. Això no va ser, perquè al problema dels vagons massa vells es va afegir la substitució dels combois per camions, atès que l’economia no espera. El primer ministre Jean Castex va manifestar un compromís idèntic, des del cim de l’Estat, el 27 juliol, garantint el retorn del tren “en pocs mesos”, en el marc de l’estratègia de transició ecològica volguda per Emmanuel Macron.
Competitivitat en el centre del problema
La intenció ministerial envers el Perpinyà-Rungis no sembla assumible segons la CGT, que ha avançar dos arguments de terreny, aquest dimarts 11 d’agost a France Bleu Roussillon. El sindicat avança dues raons econòmiques decisives que tendeixen a mostrar absurditat per part del govern. D’una banda, el ferrotatge que es pretén reactivar (s’esmenta l’eix Baiona-Cherbourg) toca sostre a 100 km/h, enfront de 140 km/h per al tren dels primerencs, que és més competitiu cap al mercat de la conca de París. A més a més, l’empresa Via, filial de “transports” de la SNCF, està en procés de tancar els seus llocs operatius a Barcelona i Seta, dels quals depèn la logística de Perpinyà.
