Idioma

La reducció del dèficit de l’estat francès pot aturar en sec el projecte de construcció de la Línia d’Alta Velocitat entre el Rosselló i el Llenguadoc, segons una declaració ministerial de l’11 de juliol. Concretament, aqueix projecte ferroviari, previst actualment per a l’horitzó 2020, forma part d’un llistat de 14 realitzacions revisades pel ministre del Pressupost francès, Jérôme Cahuzac. En una voluntat d’estalvis, la selecció dels projectes de Línies d’Alta Velocitat francesos considerats prioritaris, programats d’ací el 2020, es divulgarà a finals d’aquest 2012. Segons Cahuzac, que ha qüestionat l’esquema estatal de les infraestructures de transport, impulsat el 2010 pel govern de François Fillon, “l’Estat ha previst una multitud de projectes sense tenir ni l’inici de l’inici d’un menor finançament” . El ministre també ha ressaltat que “el govern no tindria cap més remei sinó abandonar determinats projectes” de línies. Aqueixes declaracions han arribat a conseqüència de la publicació de l’informe anual del Tribunal de Comptes, el 2 juliol, on es qüestiona els eixos d’alta velocitat “sense sostenibilitat pressupostària ni demostració de la rendibilitat financera ni de l’interès mediambiental”. Seguin aquest principi, el pressupost de 260.000 milions d’euros de l’alta velocitat francesa, participat a parts iguals per les administracions territorials, l’Estat i agrupacions privades, quedarà reduït i podrà excloure la “línia nova Montpeller Perpinyà“. Aquest tractament l’acostaria llavors, amb retard, amb el tram Barcelona-La Jonquera, que es troba sotmès a hesitacions espanyoles des de fa una vintena d’anys.

L’estatut internacional de la LGV, raó de pes

Les opcions de la comissió, formada per parlamentaris i d’experts, es fonamenta en criteris de cost, de temps de viatge i de rendibilitat. Més enllà, però, el finançament de la línia Perpinyà-Montpeller pot dependre d’arguments annexos, que marcaran la diferència. Aqueix enllaç es podria arribar a presentar en el context real, format per l’eix Sevilla-Madrid-Barcelona-París-Berlín, i ja no com a baula franco-francesa. No obstant, amb una lectura política habitual en l’àmbit de l’alta velocitat, la consideració d’aqueix estatut internacional pot sofrir la discòrdia entre colors polítics de París i Madrid, sobretot que l’estat espanyol, per tradició, tem un reforç de la internacionalització de Catalunya a través de l’alta velocitat, mentre que el Llenguadoc institucional no manifesta cap intenció cap a Barcelona. En clau limitada al marc estatal, a aquest paràmetre negatiu un es podrà oposar la pertinença socialista de tres diputats nord-catalans i del president de la Regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin. El poder de persuasió d’aquest grup envers el govern socialista francès es podrà mesurar en breus terminis.

Comparteix

Icona de pantalla completa