El projecte de tercer moll del port comercial de Portvendres, aturat el 2 de març pel Tribunal Administratiu de Montpeller arran d’un estudi previ incomplet, ha estat reactivida aquest dimarts pel seu principal promotor. Aquesta realització, que s’ha quedat als calaixos del seu principal promotor i expresident del Consell General nord-català, Christian Bourquin, ha estat evocada per aquest mateix. Segons ell, que s’ha expressat a través del seu blog personal, ha arribat “el temps (…) del tercer moll de Portvendres”, malgrat una creixent oposició. De fet, a primers de novembre, el seu propi ex-col·laborador Bruno Delmas, candidat a la presidència de la Cambra de Comerç i d’Indústria de Perpinyà i de la Catalunya del Nord, va criticar la inversió de 13 milions d’euros previstos per al moll. Delmas va destacar una inversió “sense justificació (…) sense compromisos econòmics, sense contractes comercials”. Segons Bourquin, però, les veus contràries al projecte són de gent que “passen les nits i els dies a destruir, a xipotejar, a manipular, a desinformar”.
El president de la Regió Llenguadoc-Rosselló, aferrissadament convençut de la utilitat d’un tercer moll, considera que l’absència projecte “allunya contractes econòmics”, a falta de capacitat d’acollida suficient al port. A més a més, esmenta “600 llocs de treball per preservar”, a favor d’una activitat “real i ambiciosa”, a la qual s’afegirien “200 creacions llocs de trevall”, especialment vinculats al servei del port, fins a les empreses del Mercat Internacional Sant Carles de Perpinyà. Aquest “ampli projecte”, com el designa Bourquin, és “el d’un departament, d’una regió, de França (…) Al mateix títol que Marsella, Seta i La Novella”. No obstant això, contrastant amb aquesta convicció expressada per a la Catalunya del Nord, el mateix port de Port-Vendres no consta a l’ordre del dia de l’assemblea plenària del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló d’aquest dilluns 29 novembre. Aquesta dedicarà cinc punts diferents als ports de Sète i La Nouvella, inclosos en un apartat anomernat «estratègia regional dels transports i comunicacions». D’aquesta manera, sols els ports del Llenguadoc són assumits com a prioritaris per la institució regional, a través d’un enfocament d’«intermodalitat de mercaderies», tractada aquest dilluns, mentre que el port de Portvendres, amb resultats aleatoris, continua desesperadament “desclassificat”. En reacció al seu declivi, l’Ajuntament de Port-Vendres i part dels actors econòmics nord-catalans ja n’han fet gairebé el dol durant els darrers mesos.
