Mentre el conseller del Territori de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, acabava aquest 3 de juny una visita a Algèria amb la presència d’una delegació d’empresaris catalans, el seu President era a París. Artur Mas, cap del govern de la Generalitat de Catalunya, ha signat una convenció inèdita amb la Unesco, a través de la qual treballaran directament els funcionaris governamentals catalans amb aquesta branca de l’ONU dedicada a l’Educació i la Cultura, sense referir-se al govern espanyol. En opinió de Mas, aquest reconeixement de competència, segellat per la directora general de l’Unesco, Irina Bokova, és un “pas en davant”. Ha precedit la participació de l’interessat en la sessió plenària de la Unesco, organitzada sobre el tema “La transició està en marxa?”, amb una audiència de 2.000 dirigents mundials. La seva intervenció ha permès a l’artesà del procés cap a la independència de promoure un “canvi de mentalitat”, que dugui cap a un “nou model econòmic sostenible” i permeti “crear més ocupació”.
La SNCF, esperada com a operador a Barcelona el 2016
El punt culminant d’aquesta jornada francesa ha estat un dinar de treball que ha reunit Artur Mas i el president de la SNCF, Guillaume Pepy, per a una intercanvi de vistes sobre les vel·leïtats franceses a Catalunya. S’ha tractat de l’eventualitat d’una entrada de França en el mercat dels trens d’afores barcelonins, atès que Mas desitja ostensiblement substituir la societat nacional espanyola RENFE. El president català considerava que les autoritats franceses “tenen ganes de fer coses a Catalunya” posant a benefici la liberalització del mercat ferroviari, esperada per al mes d’agost. En el marc d’una emancipació política en construcció, les autoritats catalanes, que despleguen una operació de seducció, orientada cap a noves col·laboracions alternatives a Espanya, usen així estratègies noves. Mas esmentava així la SNCF com a “gran companyia europea”, mentre que s’evoca el venciment del 2016 per a una eventual participació francesa al sòl català, en el marc de la renovació del contracte actual, actualment conclòs amb RENFE.
La diplomàcia catalana, a Sciences Po Paris
Les intencions catalanes es plasmen també aquesta setmana a través de l’estructura Diplocat, fundada el novembre de 2012 pel govern català. Aquest seriós embrió de diplomàcia d’Estat comença una sèrie de debats públics en relació a la futura consulta sobre la creació d’un Estat català, prevista el 2014. Divendres 7 juny, l’Institut d’estudis polítics de París Sciences Po acull així una conferència tècnica titulada “La llei al servei dels pobles: el Dret a decidir a Catalunya”. El professor de dret públic Guillaume Tusseau i el secretari general de Diplocat Albert Royo presidiran la seqüència, on s’esperen el president del Centre d’Investigació i d’Innovació (IRI) del Centre Pompidou, Josep Ramoneda i l’antic corresponsal del diari Le Monde a Londres, Patrice de Beer, i el professor de Sciences Po Astrid von Busekist. Aquesta etapa, que n’ha de precedir altres al si de la Unió Europea, obre la via a la internacionalització de Catalunya, en una demostració d’independència intel·lectual, amb vocació política. Aquesta òptica continua condemnada pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que declarava l’1 de juny : “per estar a Europa amb força es necessita ser gran. Els petits no compten per res”. Artur Mas evocava l’endemà els països de petites dimensions i citava “Suïssa, Suècia, Dinamarca, Àustria i Finlàndia”, que considerava “més competitives” i gaudint d’una “qualitat de vida” superior. El president català els oposava Espanya, un “gran país” que pateix “27% d’atur”, i posava l’exemple d’Àustria, un “petit país” amb una taxa d’atur que es limita a “4%”.
