Des de la mort de Georges Frêche, a finals d’octubre de l’any passat, el president de la regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin no ha actuat a nivell internacional. Aquest dissabte, al Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà, el traspàs de la presidència de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània s’ha assemblat per tant més a una presa de possessió del seu successor, Artur Mas, que a una transmissió. Amb la presència de Hermeline Malherbe, presidenta del Consell General nord-català, Martin Malvy, president de la regió Migdia-Pirineus, i Albert Moragues, representant de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s’ha imposat un nou estil. El nou president, Artur Mas, àmpliament seguit per periodistes sud-catalans i espanyols, ha fer anuncis tan ambiciosos com surrealistes, amb visió nord-catalana, ja que l’estatut d’autonomia sud-català concedeix un marge d’acció que, a França, estan reservades de l’Estat. El seu mandat, que tindrà una durada de 18 mesos, se centrarà en un màrqueting territorial agressiu, que ha presentat després de destacar “Vistos des de Tòquio o Pequín som un petit punt al mapa”.
Artur Mas s’ha posicionat com a líder d’un país fort, el més fort de l’Estat espanyol, manifestant un canvi marcat amb la regió de Llenguadoc-Rosselló, que és la regió més pobra de França. Així, en lloc d’una caritat demanada aquesta temporada per Christian Bourquin, en nom de la “Política de Cohesió europea”, Mas s’ha estimat més exigir. Segons ell, l’Euroregió pot “influir en els governs de Madrid, París i Brussel·les per obtenir més recursos pels projectes transfronterers”. Les seues prioritats inclouen la idea de “fer créixer el teixit econòmic i el mercat del treball de les bandes del Pirineu”, i la de millorar les xarxes de comunicació per carretera i ferrocarril. En relació amb aquest darrer punt, el president de la Generalitat de Catalunya pretén dur a terme un intens lobby a Madrid, per mor d’obtenir un ample de via europeu Catalunya, que posaria punt i final a l’aturada dels fluxos fronterers a Portbou, i permetria exportar més i més ràpid de sud cap a nord. Segons el mateix principi, vol que en prengui en mà la Línia d’Alta Velocitat Perpinyà-Montpeller, en nom dels interessos sud-catalans i espanyols.
Aquesta sessió perpinyanenca ha posat de manifest unes diferències abismals entre dos presidents catalans. Un polític quadrilingüe, Artur Mas, s’ha assegut al costat d’un polític monolingüe, com és Christian Bourquin. Però mentre que el primer parla un francès perfecte, amb estàndard de París, el segon usa un francès provincial, risible a París. La paradoxa és que el nou president de l’Euroregió sembla més creïble en les esferes del poder franceses i europees.
L’Euroregió Pirineus Mediterrània és una àrea de més de 15 milions d’habitants, que representa el 17% del PIB de França i Espanya. El seu futur immediat sembla haver de confondre’s amb els interessos de la Catalunya del Sud, aquesta en vies d’emancipació d’Espanya. El President Artur Mas, partidari de la independència de Catalunya, podria utilitzar la part francesa de l’Euroregió com a escala per pujar cap a la internacionalització del seu propi territori, desesperant els nord-catalans ingenus, esclafats en aquest procés.
