En una entrevista publicada el 3 de març pel diari El Punt, el poderós home de negocis Antoni Escudero afirma la seva confiança envers el municipi fronterer de La Jonquera i la Costa Brava. Nascut el 1954 prop Albacete, a la regió espanyola de Castilla-La Manxa, aquest autodidacte ha construït pacientment un imperi familiar al voltant de l’economia de la frontera, des del tancament del centre duaner de la Jonquera el 1994. Avui, el grup Escudero posseeix dos supermercats, un hotel, un bufet lliure, dos restaurants, un magatzem d’esport, un celler de vins i una publicació setmanal, Hora Nova, tot assolint facturar 100 milions d’euros el 2012. L’èxit és total al voltant d’una estratègia simple, aquella d’atreure el client francès veí a través de preus baixos, horaris d’obertura ampliats i lleures adaptats. Els establiments Escudero s’han convertit amb poc temps en una referència, abans de tot francesa. Home atípic i hiperactiu, el seu propietari ha desenvolupat la seva influència per la comarca de l’Alt Empordà mitjançant les seves responsabilitats públiques. Afiliat al sindicat Comissions Obreres en els anys 1980, actor influent del Partit Socialista de Catalunya de 1983 a 2011, ha estat tres vegades candidat a l’Alcaldia de la Jonquera abans de presidir des de 2003 la federació d’hostaleria de la província de Girona i d’incorporar-se al consell d’administració del Patronat de Turisme Costa Brava / Pirineu de Girona.
Adaptar La Jonquera als francesos i atreure el russos rics
Al segle XX, l’economia de la frontera reposava en preus avantatjosos entre França i Espanya, sobretot del tabac i de l’alcohol, però també en un poder adquisitiu diferent. Arran de certa harmonització europea i de la crisi, el diferencial es redueix i el client francès és menys ric. Queda una immensa zona comercial al voltant de la frontera, que el grup Escudero pensa perpetuar, inaugurant al mes d’abril un immens centre comercial de 60 a 70 botigues, Gran Jonquera, inspirat dels outlets, o botigues de fàbrica, on la diferència dels preus s’aconsegueix amb la venda de productes en sobreestocs, finals de sèries, segones opcions o defectuosos, per al qual Antoni Escudero destaca “el nostre principal client serà el francès”. Però l’home de negocis no oblida el turisme de la Costa Brava, amb un declivi del 30% el 2012, pretenent adaptar-lo a la tendència de “pinxos” manifestada per “10 a 15 milions de rics russos”, que, durant les seves estades fora, “gasten els seus diners” i “volen luxe, joies, otigues de vestit, i compren de tot”. Una altra mania de l’home de negocis són els ports esportius de la Costa Brava, per als quals argumenta amb les autoritats catalanes l’interès de poder acollir “vaixells d’alt tonatge, que siguin atractius per als turistes que cal apuntar”. Aquesta voluntat possiblement quedarà sense repercussions, ja que els responsables polítics i institucionals sud-catalans són cada vegada més confrontats a tries ètiques, com la prostitució massiva a la zona fronterera, el turisme de l’excés a l’exemple de Lloret de Mar o el turisme rus i el que l’acompanya.
