A la ronda dels Pirineus de Perpinyà, un immoble dels anys 1920 situat de cara a la gran església evangèlica alberga l’empresa I See U, fundada el 2009 per Julien Gautier. Titular d’un master en Propietat intel·lectual, aquest antic alumne de col·legi d’Argelers de la marenda, passat per les universitats de Perpinyà i Montpellier, ha treballat per al grup siderúrgic Arcelor abans de tornar a Catalunya del Nord als 30 anys, el 2006. La seva empresa unipersonal ha fet les seves armes en matèria d’aplicacions per a telèfons mòbils abans d’unir-se amb el tolosenc Digidust. L’objectiu, consumat, era «compartir solucions per trobar clients a París», segons el coordinador d’un equip de 5 persones « per a majoria de Perpinyà». Director associat de la casa-mare, Julien Gautier ha viscut diverses estacions d’Internet des de l’explosió de la bombolla econòmica, el 2000, fins al període actual, la de la «gallina dels ous d’or». Els peus en un enrajolat dels anys bojos, les mans en un teclat nou de trinca, explica «Hem treballat per al ministeri de la Defensa i per a Disney, hem desenvolupat les aplicacions de l’emissió Rendez-vous en terre inconnus de la cadena France 2, com també per a VeryChic, el número 2 de la venda privada de nits d’hotel a França». Digidust ha desenvolupat també apps per a l’ajuntament de París, Top Cap, United Realty International, la Marina Nacional francesa, l’Estade de France i Tolosa de Llenguadoc Metròpoli. Aquesta cartera de demostra «que no sem pas il·luminats que passen les seves jornades cantant, amb xancletes als peus, com alguns es podrien pensar que fem… És un exemple viscut ! ».
«Ser a Perpinyà és gairebé sospitós»
Llevat de les apps dels festivals Les Déferlantes i Electrobeach, o de l’empresa perpinyanenca France Edition Multimédia, els encàrrecs de Digidust són exteriors. «Quan diem a un client parisenc que sem a Perpinyà, això sorprèn, ja que la majoria de les empreses són allà, a París. No tenim dret a fer errors. Ser a l’altre extrem de l’estat francès és gairebé sospitós », s’atreveix a dir l’empresari, orgullós « d’haver participat a la creació de llocs de treball». A tall de prova viva que les noves tecnologies desbaraten la geografia, aquest actor econòmic discret, amb la força de 170 apps realitzades, reconeix «és més fàcil que fa 5 anys, ja que tenim referències sòlides».
A l’Índia, 1 dòlar per hora
El teixit d’empreses de producció d’aplicacions, algunes d’especialitzades, d’altres amb aquesta activitat entre d’altres, ja s’acosta a la saturació. La competència és europea «però també mundial», amb el cas de l’Índia, on es desenvolupen applis « per 1 dòlar l’hora! », s’ofusca Julien Gautier. L’empresari rebutja el recurs a les empreses “off-shore”, sovint sol·licitades per algunes agències parisenques, i reivindica un «control integral de la qualitat». Però la multiplicació de les apps s’ha de comparar amb una jungla i els «subterfugis per atènyer els internautes» s’han imposat, a través d’una acció de màrketing i comunicació. S’afegeix un «re-compromís» que suposa remotivar els usuaris, un com s’ha baixat l’app, ja que l’atenció és desviada per sol·licituds variables i múltiples, com passa amb el joc Candy Crush.
«El gran públic encara no ho ha tot entès sobre les apps»
Els consumidors d’aplicacions no sempre estan assabentats de la «feina fosca», com la designa Julien Gautier, que adverteix: «Sense voler ofendre ningú, pensi que el gran públic encara no ha tot entès sobre les apps». L’empresari perpinyanenc afegeix «cal també adaptar-les al medi ambient» i esmenta l’aplicació de l’estació de Port Lleucata, concebuda pel seu equip: «Un turista holandès, que s’haurà baixat aquesta app des de casa, no l’aprofitarà un cop estigui al terreny, a falta de connexió Internet». Digidust preveu aquesta situació, fent disponibles les bones adreces de l’estació, fora de connexió, per «ser guiat intel·ligentment». Els clients no es fixen en aquest detall important, sense el qual un producte simpàtic no funcionaria. Aquesta opció, entre altres desenvolupades pels competidors, ensenya l’existència d’un univers tecnològic complex, que evoluciona sense parar, amb preus semblants «als de les obres d’art», diu somrient el granyoter. Nega les «aplicacions de prepackàging», modelades segons el desig del client, i defensa les apps integralment fetes a mida, per « menys de 10.000 euros, fins a diversos milers».
En l’àmbit d’Internet, on un any sembla comptar per tres, l’èxit de 2010 és ja lluny. En aquella època, empreses i administracions locals desitjaven absolutament les seves apps, de vegades abandonades en la naturalesa. El mercat s’ha afinat, s’ha densificat, i els clients de 2015 exigeixen funcionalitats precises, ja que el concepte és ara més ben dominat.
Entrevista Esteve Valls
