Tot manllevant el títol d’una cançó pop del grup de Bordeus Gamine, publicada l’any 1988, el cantant Cali ha titulat la seva nova novel·la. L’autor, compositor, intèrpret i actor, però també escriptor, publica una obra poètica, posada sota el signe de l’amor. Convida el lector a viatjar pel món, en racons inesperats, entre l’infern i la redempció.
Fa un any, l’artista de Vernet va evocar la seva família i els seus records furtius en el seu primer recull de poesia, titulat “Éparpillé” (escampillats). Aquesta vegada, es torna a interrogar sobre l’estatus filial, mirant de trobar la resposta a preguntes relacionades amb la infància i la paternitat.
“Aquí són els àngels” comença per la trobada del narrador amb una llibretera, anomenada Sofia. Li promet marxar lluny, i amor pur a dosis altes, però ràpidament es produeix una tragèdia que provoca un descens als inferns. És Bruno Caliciuri qui s’expressa a través d’aquest personatge? La semblança és inquietant quan descriu la seva condició de cantant amarg, esgarinxat, poc aficionat als llums de la celebritat i ja decaigut (la carrera parisenca de l’autèntic cantant només va començar tanmateix al 2003, encara no fa ni 20 anys). Aquest llibre ple de circumvolucions i emocions parla d’amors desapareguts, amors en aparició i amors dolents.
“Aquí són els àngels”, publicat per Albin Michel, és la tercera novel·la de Cali, després de “Només la mainada sap estimar”, que narrava una infantesa a Vernet i la mort de la mare, quan tenia sis anys, seguida per “Cavale, ça veut dire s’échapper”, la història d’una adolescència a la comarca del Conflent, amb un pass pel liceu Charles Renouvier de Prada. Paral·lelament, el cantant de 53 anys continua promocionant el seu novè àlbum, titulat “Cavale”, publicat a l’inici de la pandèmia de la Covid-19. Aquest disc també explora el tema etern de l’amor, recolzat per la urgència de viure.
